Vasili Grossman: La batalla de Stalingrad

La literatura russa és inexhaurible. Qui havia de preveure que aquell jueu-rus malalt de tuberculosi enviat pel periòdic Estrella Roja (òrgan oficial de l’exèrcit soviètic) com a corresponsal de guerra al front de Stalingrad havia d’escriure una crònica d’aquells terribles esdeveniments de tan alta qualitat que és comparable als cims literaris de Guerra i pau i Doctor Zhivago! Estem parlant, és clar, de Vasili Grossman i la seva emocionant novel·la basada en fets reals Vida i destí.

Array Vida i destí commou i pertorba el lector.

És un exercici de gran altura èpica i lírica alhora. L’autor fixa la mirada en la vida íntima dels protagonistes: és una novel·la de guerra, sí, però al mateix temps una novel·la d’amor, una novel·la política, el retrat brillant d’una humanitat que batega i lluita per sobreviure sotmesa a convulsions d’una infinita duresa. En l’obra es posa també de manifest l’enrunament moral i ideològic del règim estalinista.

Vasili Grossman (Berditxev, 1905-Moscou, 1964) fou escriptor i periodista. Va rebre formació com a enginyer químic, però la seva autèntica vocació va ser la literatura. A més de corresponsal de guerra a Stalingrad, va cobrir de primera mà les batalles cruentes de Moscou, Kursk i Berlín.

El seu testimoni sobre els camps d’extermini nazis, escrit després de l’alliberament de Treblinka, fou utilitzat com a prova en els judicis de Nuremberg. Fou admirat per Gorki, Babel i Bulgàkov, entre altres.Alguns botons de mostra de Vida i destí poden servir per il·lustrar la riquesa del seu geni:-“Els camps de concentració es van convertir en les ciutats de la Nova Europa. Creixien i s’estenien amb el seu propi traçat, els seus carrers, places, hospitals, mercats, crematoris i estadis.”- (El general Tkatxenko): “Després va adreçar-se a Krilov: «Tot està al revés, camarada general: el foc flueix com aigua i el Volga està cobert de flames».”-“Hi ha l’home, però el seu temps s’ha fos.

¿On és el temps? No hi ha destí més dur que sentir que un no pertany al seu temps.”-“Es recordava d’haver llegit alguna vegada en un escrit de Kuprin, o en alguna novel·la estrangera, que l’amor s’assembla al carbó: quan està candent, crema; quan està fred, embruta.”-“Kòtikov era incolor; tot el que tenia a veure amb ell –els seus ulls, els seus llavis, fins i tot la veu– no tenia color. L’absència de color era tan pronunciada que es convertia en un color inoblidable.”-Liss (cap de les SS) a Mostovskói, al camp de concentració: “Vostès creuen que ens odien, però és només una aparença: s’odien a vostès mateixos en nosaltres. Terrible, no és cert? Em comprèn?”-“El misteri dels misteris de la guerra, el seu caràcter tràgic, consistia en el dret que tenia un home d’enviar a la mort un altre home.”-“Sol passar que una cançó infantil faci plorar un ancià.

Però no és per la cançó pel que plora l’ancià; aquesta és només la clau que obre la seva ànima.”-“La fam, com l’aigua, està lligada d’una manera contínua i natural a la vida. Com l’aigua, té el poder de destruir el cos, arruïnar i mutilar l’ànima, anihilar milions de vides.”-“Ni la desesperació ni l’astorament han aconseguit fer comprendre que el moviment en espiral de la humanitat, encara que allargui els seus girs, manté un eix invariable.”-“Des de la part alta de Stalingrad semblava que la gent que travessava el Volga sorgís de la boira de l’estepa, esculpida en glaç i vent.”-“Cada època té una ciutat que la representa en el món, una ciutat que encarna la seva voluntat i la seva ànima. Durant alguns mesos de la II Guerra Mundial aquesta ciutat fou Stalingrad.

Però quan milers de persones irromperen en la ciutat des de l’estepa per omplir carrers buits i van encendre’s els primers motors de cotxe, la ciutat que havia sigut capital del món durant la guerra va deixar d’existir.”Vida i destí de Vasili Grossman, una obra enlluernadora i lúcida sobre els desitjos, les pors, les mesquineses dels humans, però també sobre el seu valor inaudit davant els corrents tràgics de la història.