El Palau d’Anglesola i la comarca

Al nostre poble hem d’inventar-nos una fira com la de poble del costat, posar una pista de pàdel més gran o muntar un aparcament de caravanes millor. Quan ets en un ajuntament, a mesura que passa el temps, el teu marc mental evoluciona cap a aquest discurs, l’assimiles i el normalitzes, passa en molts aspectes de la vida, també en la política petita, la política local.

Array Aquí, les dinàmiques municipals són endogàmiques, esdevé una obligació fer més que els altres o fer-ho abans, sense importar si es dupliquen esdeveniments, serveis, equipaments.

Els ajuntaments atien constantment, dia a dia, en tot el que fan, un forat negre que xucla del límit del terme cap al centre, fora del terme no hi ha res, no interessa. Cal determinació per mantenir la pressió i donar visibilitat a la comarca com un tot, cal apuntalar-se per no caure al forat. Cedir és perdre-ho tot, lo de dins i lo de fora.

Créixer no surt de franc, com més aspires a expandir-te més crucials són les repercussions. La suma dels desenvolupaments urbanístics de cada municipi del Pla d’Urgell dona un saldo negatiu per a la comarca. Avançar en clau municipal, de forma unilateral, interessadament, podria ser la mort d’aquest territori.

La fi d’una comarca, que, malgrat la desídia política històrica i crònica, ha aconseguit gràcies a l’entorn, al tarannà i sobretot a l’amor tossut que s’ha posat a la terra, mantenir-se com una de les comarques amb millor qualitat de vida del país. Però al tanto, ser un referent on viure bé està en risc.Per acabar amb la mirada unilateral, petita, municipal, local, és necessària una visió transformadora en clau comarca, una visió ferma, determinada. Reconeguem també la responsabilitat que ens recau com a individus, la comarca no és per ningú una prioritat a promoure, perquè al davant hi és tot; la família, la salut, la feina, els hobbies, el poble, la botifarra.

A darrere, al fons, en petit, diminuta, hi ha la comarca, la comarca esdevé una conseqüència, un mal col·lateral. I, això, és, una, realitat.Per enfocar i baixar el tema, s’entendrà fàcil, vegis l’exemple de l’Institut Mollerussa 4 (el nom, ben descriptiu, no fa la cosa però gairebé). Som en 2019 quan es decideix que es construirà un nou institut comarcal a la banda nord de l’autovia, als termes del Palau o de Vila-sana, per donar cabuda als estudiants del nord i sobretot nord-est de la comarca.

Estudiants que hi podran accedir, molts pel seu propi compte, sense necessitat de transport públic o privat, i d’altres que fins ara estudien en centres de fora la comarca, tindran cabuda en aquest nou institut. Doncs no! Fals! Són els dirigents polítics d’aquell moment els qui, d’esquena a la comarca, decideixen posar l’Institut Mollerussa 4 al ben mig de la capital del Pla. Mollerussa, que ja compta amb tres centres de secundària, n’afegeix un altre, perdent una oportunitat única de millorar la mobilitat comarcal (i la seva pròpia, és més, dificultant-la), no hi ha marxa enrere.

Ho dèiem més amunt, surt car, molt més als petits municipis, a qui els penalitza la despoblació, els que necessiten raons, fortaleses, serveis, per ser candidats a viure-hi.La paradoxa és que aquests mateixos dirigents, que són els que venen la moto de Mollerussa i rodalies com una gran conurbació de 25.000 habitants, sempre amb Mollerussa al centre, els que de forma unilateral sumen els pobles al seu discurs vital, a l’hora de la veritat no tenen cap mirament per donar l’esquena als pretesos conurbats. Que no cornuts, o sí!En vint anys, si aquests dirigents continuen amb capacitat decisòria, continuaran obviant el territori fora del seu terme, la comarca serà un nus viari format per vies ràpides, que ara no existeixen, que la creuaran de nord a sud i contribuiran amb l’autovia a esquinçar el territori, serem una graella de cotxes i camions amb pressa. Els plans d’aquests dirigents passen per construir diverses vies ràpides que envolten Mollerussa, la famosa Orbital.

Orbital per a qui? Mollerussa al centre una altra vegada.D’aquí a vint anys tindrem nous polígons industrials a la capital del Pla, com a mínim dos més, que ara no existeixen i que competiran en parcel·les buides i abandonades amb altres polígons de la comarca, que sí que existeixen. Ocuparan l’espai que es podria destinar a habitatges. I clar, faran noves variants, vies perquè circuli el trànsit rodat fantasma, de polígon buit a polígon desert i tiro porque me toca, pensen en més cotxes i més camions, no pas en bicicletes, vianants, patinets...Saben, i també per això cal que prenem consciència, que hi ha polígons a la comarca, acabats, amb serveis, ben comunicats, que estan buits.

Saben que n’hi ha de nous, impecables, per estrenar, a les portes de Lleida, que tardaran dècades a omplir-se. Tot i això, aquest és el seu projecte de futur, siguem conscients del que ens tenen preparat.Si no prenem aquesta consciència als de sempre, d’aquí a vint anys el Pla d’Urgell serà una comarca anys 90, quan s’entenia i valorava el progrés en funció dels metres quadrats de formigó, paviment, totxos i teules.Som en un moment crucial, si es tira endavant l’opció progrés dels anys 90 no hi haurà marxa enrere. Es destruiran termes, trossos i camins, no hi haurà retorn.

Destruir trossos i conreus al cor del Canal d’Urgell, substituir superfície regada per asfalt.. Si els Girona i en Domènech Cardenal aixequessin la mirada...En representació del Palau d’Anglesola hem comunicat als impulsors orbitals que veiem prescindible construir noves vies ràpides, nous polígons i noves variants, que baixem d’aquest carro tal com està plantejat. I alhora, i per avançar com a comunitat cap a un progrés sostenible i amb futur, demanarem al Consell Comarcal del Pla d’Urgell l’elaboració, amb caràcter prioritari, d’un pla de mobilitat comarcal, que ha de precedir qualsevol pla unilateral urbanístic.

Fem visible la comarca, primer amb un pla de mobilitat comú, per després avançar amb un projecte estratègic per seduir, des de la comarca, la capital. Objectiu, mantenir i millorar la qualitat de vida.L’alternativa serà deixar-nos endur pel forat negre centrifugador i endogàmic municipal i despertar d’aquí a vint anys en una comarca paradís del trànsit rodat i dels polígons buits.