Inversions intel·ligents

Si la setmana començava amb el president d’Andalusia obrint la caixa dels petards (no m’atreveixo a atribuir-li la magnitud de ‘trons’), aquest divendres es presentava a Lleida un valuós estudi sobre la inversió pública a les nostres comarques, impulsat per la Cambra de Comerç de Lleida.

Un estudi que posava de manifest l’evolució de la inversió pública tant de la Generalitat com de l’Estat en els darrers 20 i 10 anys respectivament i que reflecteix, per una banda, els pics d’inversió en anys concrets, fruit de projectes importants i singulars com el Canal Segarra-Garrigues, i, per altra banda, una evolució anàloga a la situació econòmica de cada moment i que ens porta a una davallada important durant els anys 2009-2017, amb una recuperació en els darrers anys per part del Govern de la Generalitat i que altrament no s’ha vist reflectida en la inversió de l’Estat. La capacitat d’inversió d’un govern és directament proporcional als recursos que li arriben.

I en aquest cas, pel que fa al Govern de la Generalitat, aquests recursos provenen del sistema impositiu propi però, sobretot, de les transferències de l’Estat a partir dels impostos que recapta a Catalunya. Per tant, és evident que el desequilibri llargament demostrat en les balances fiscals minva indubtablement la capacitat d’inversió de la Generalitat. I, probablement, si aquesta balança fos del tot equilibrada, tal com correspon, el discurs populista del president d’Andalusia quedaria en petards molls.

Ara bé, l’estudi també posa de manifest que la inversió mitjana de la Generalitat a les comarques de Lleida durant els anys 2013-2020 va ser de 195 euros per habitant mentre que la mitjana a nivell de Catalunya fou de 116 euros per habitant. I no menys rellevant és el fet que durant el període analitzat, el PIB de les comarques de Lleida era el 5,3% del conjunt del país, mentre que la inversió ha estat d’un 11,3% del total. En canvi, si analitzem la inversió per càpita del govern de l’Estat es pot comprovar clarament en l’estudi que aquesta ha estat molt inferior a les nostres comarques respecte a la mitjana del país.

És evident, doncs, que els pressupostos de la Generalitat, a diferència dels de l’Estat, han tingut en compte la realitat d’una vegueria extensa i alhora poc poblada.Això, però, no justifica el fet que calgui reivindicar-nos un cop més com a terra d’oportunitats. I per fer-ho, ens cal més que mai la inversió necessària per poder oferir aquestes oportunitats. Deia el president de la Cambra de Lleida, Jaume Saltó, amb molt encert, que és tan important parlar d’inversió en nombres absoluts com parlar d’inversions intel·ligents.

I hi estic totalment d’acord. La inversió ha de contribuir a la generació de riquesa i de benestar. I és per això que, a qui ens correspon representar les administracions públiques, tenim la responsabilitat de gestionar els recursos de forma eficient i, conseqüentment, determinar des del diàleg constant amb tot el teixit econòmic i social aquelles inversions que més reverteixen a les nostres terres i, en definitiva, a les persones que hi vivim.