Agricultura manada des dels despatxos

Acabada la recol·lecció, es prenen decisions en agricultura: noves sembres, noves plantacions, esporga, en definitiva renovar a llarg i curt termini. La renovació en fruiters implica arrancada d’arbres per a canvi d’espècies o noves varietats. És una tasca que pot fer-se reduint l’arbre a la seva estructura de tronc i rama practicant una esporga severa amb un cost de mà d’obra i posterior trossejat de la fusta amb motoserra i arrancada del sistema radicular per a renovar nova plantació o extensiu

El cost és elevat i queden arrels que cal cremar per eliminar problemes de fongs, bacteris radiculars i nematodes.

L’altra opció molt més ràpida i mecanitzada és arrancar el que es diu de soca –arrel amb paleres, amuntegar i cremar, el cost i el temps emprat és molt més baix. Menys ràpid i econòmic és arrancar i triturar tota la llenya per a l’aprofitament amb estelles o biomassa, que pot fer-ho una empresa degudament equipada i que ha passat de fer la llenya per a l’aprofitament gratuïtament a cobrar per portar aquesta tasca amb augments lògics motivats pels carburants, maquinària i personal. A més, amb aquest sistema el termini d’espera es pot retardar i ser problemàtic per a l’establiment del nou conreu.

La renovació pot afectar dins la província un nombre limitat d’hectàrees, cosa que no deixa de ser important per als que han de portar a terme la renovació. La labor que afecta pràcticament tots els conreus llenyosos és l’esporga en fruiters, ametllers, vinya, olivera.. on les quantitats de rames i estructura a renovar és variable: en fruiters és anual i la més abundosa en pes de rama és el presseguer-nectarina-paraguaià que pot assolir entre els 1.000 a 1.500 kg de rama.

En vinya el volum de sarments és important i anual, i en oliveres i ametllers pot comportar renovació d’estructura i rama bianual quedant minimitzada per podes mecanitzades de discos. En aquests cultius la pràctica per eliminar aquestes restes de llenya és retirar amb afileradors i arreplegadors la llenya dels rengs i cremar-la amb marges o racons habilitats de cada parcel·la. Aquest sistema comporta una eliminació de malures, plagues que aviven o hivernen a les rames i sarments, a l’arreplegar-les eliminem fulles portadores de fongs, bacteris i sobretot mòmies de fruits caiguts.

La crema té la funció d’eliminar part dels problemes que poden afectar la nova vegetació, floració i fructificació posterior. En el cas de l’oliver, la crema de restes d’esporga evita l’afecció per taladres de la fusta provocada pel Phloeotribus scarabaeoides, difícil de controlar, així com repiló i d’altres malures que afectarien el conreu.Un altra opció es afilerar i triturar, és una labor més costosa i en alguns casos requereix picadores especials degut al tipus de rames tallades. Avantatge: torna a terra part dels fertilitzants, un cop aquestes restes es descomponen, i podem millorar l’estructura del sòl.

Inconvenient: restes de ramatge provoquen punxades a les rodes de les atomitzadores, plameques, carrets collidors, tractors.. El cost és més elevat que cremar i no eliminarem malures i plagues. Propostes: Una crida per els fabricants de maquinària fruitera: les restes d’esporga en tots els conreus i per a totes les opcions cal afilerar-les.

A partir d’aquí caldria fer unes trinxadores que col·loquessin les restes en un remolc o tolva arrossegada, alguna màquina semblant a les collidores de farratges adaptades als conreus llenyosos. Una altra opció seria una vegada retirat de les fileres, triturar-ho i transportar-ho per al seu assecat i paletitzat o premsat per utilitzar-ho com a biomassa. Per a aquesta aportació caldria pagar al pagès en concepte de proporcionar biomassa per a diferents aprofitaments i per una tasca més laboriosa.Són opcions però totes requereixen innovació, costos, un major temps en mà d’obra, maquinària que difícilment pot assumir i assolir el fructicultor, el pagès de vinya, d’oliveres i ametllers, amb uns costos de producció disparats i uns preus de producció que sols augmenten quan la climatologia afecta les collites.Aprofitem l’avinentesa per comentar el topall del preu amb què es pretén limitar alguns productes de la cistella relacionats amb l’agricultura i la ramaderia.

Quan Yolanda Díaz vol posar límit a determinats productes per frenar el PIB, segur que pensa en productes primaris: fruita, patates, arròs.. o que han passat per una transformació mínima: oli, llet. Algunes grans superfícies sembla que hi estiguin d’acord, però ¿sabeu qui pagaria els topalls de preus? Els productors, que som l’esgraó més dèbil de la cadena que no podem repercutir els costos sobre les liquidacions a resultes o sobre els preus de mercat.

Els mitjans de comunicació es fan ressò dels augments en preu de la fruita, del pa, de l’oli, de la llet.. Seria més just parlar dels augments de cost, en la renovació varietal, de la incidència de la fauna salvatge, de les noves normatives per el desenvolupament de l’activitat productiva, de les prohibicions i limitacions en control de plagues. Un exemple, controlar la mosca del mediterrani en fruita tenia un cost de 30 €/ha, fa uns anys amb productes utilitzats durant 40, sense problemes, actualment el cost és de 400 €/ha, podríem fer una gran llista de les despeses sense retorn.Per frenar el PIB tenen a l’abast d’altres mitjans.

Que retallin despeses dels seus Ministeris i que ajudin en la producció, que moderin l’IVA dels productes que integren la cistella. Que revisin sous dels polítics que ens administren i que no ens consulten per augmentar-se i blindar-se el sous, fins i tot sense anar a treballar. Posar topall als productes no perjudicaria les grans superfícies que utilitzen com a reclam els bàsics per rendibilitzar la resta de vendes; el botiguer de barri d’empresa familiar en sortirà perjudicat i els productors pagarem com és habitual el desordre i els plats xafats.

Que fàcil és buscar solucions des dels despatxos i a casa del veí. Aquí donem dos exemples, de la resta en podríem fer una enciclopèdia.