Les comarques oblidades

Fa un parell de setmanes que el Govern de la Generalitat va aprovar 21 noves obres, grans actuacions i construccions en centres educatius per un valor de 98 milions d’euros. Amb aquesta decisió es volia donar resposta a necessitats territorials històriques de 12 escoles, 5 instituts i 4 instituts escola d’arreu del país. 21 espais que mereixen l’atenció de la conselleria d’Educació. Sempre és una bona notícia l’arribada d’inversions i més encara si són en educació, i més encara si són per a les comarques del país. Ara bé, al visualitzar les imatges de l’anunci del Govern, no vam poder evitar la sensació de déjà-vu permanent. El buit al mapa de les comarques de Lleida i el Pirineu parla per si sol. El Govern del president Aragonès parla de la Catalunya sencera, però els fets s’assemblen molt a les decisions dels governs de les darreres dècades: les comarques de Lleida i el Pirineu continuen oblidades.De 21 actuacions, només dos corresponen a municipis i ciutats lleidatanes.

Dos de vint-i-una. Poden vestir-ho com vulguin però els fets parlen més alt que qualsevol de les paraules.Hi ha municipis de les nostres comarques que necessiten actuacions educatives urgents: una escola nova a Castellnou de Seana –llargament reivindicada per les famílies–, l’ampliació de l’escola de Rosselló amb el cost enorme que suposa per al municipi el lloguer dels terrenys on hi ha els mòduls prefabricats o el cas de Seròs, que necessita una escola i un institut nou per eliminar per sempre els barracons, o el cas de Juneda, que en 75 anys no s’ha renovat ni condicionat la seva escola.De casos com aquests n’hi ha més. A la Noguera, a l’Alta Ribagorça, a l’Alt Urgell, al Pallars Jussà al Sobirà, al Solsonès, a la Segarra.

El cas de les escoles rurals és paradigmàtic. A Catalunya hi ha 11.000 alumnes a les escoles rurals. Aquestes autèntiques eines d’estat també viuen un oblit i abandó permanent, amb manca de materials adients per als alumnes i les famílies i adaptats a la realitat de cada escola, manca de professorat que a més conegui les zones i el territori, mancances a les instal·lacions.

I tot i aquest infrafinançament, aquestes escoles obtenen uns resultats educatius i pedagògics extraordinaris i brillants. “Hem de donar el màxim de facilitats als futurs docents per millorar l’escola rural”, diuen les persones expertes. No hi podem coincidir més.El nostre compromís i la nostra obligació és fer sentir al Govern que ens sentim exclosos, oblidats i abandonats de la seva “Catalunya sencera” del govern.

Les seves decisions desmenteixen les pròpies paraules.Encara que aquestes decisions ens omplen amb més raons per defensar de manera singular la vida i les persones de les nostres comarques i municipis, la “Catalunya sencera” és en realitat un reconeixement que encara avui hi ha una Catalunya a dos velocitats. La urbana, que navega a alta velocitat, connectada amb serveis i infraestructures, i la rural, la que cada dia es va morint més, que cada cop està més buida, amb obstacles i les dificultats que s’hi acarnissen sense que el nostre govern hi faci res i només es conformi a ser un trist espectador.Si a l’oblit de les nostres comarques durant les darreres dècades dels governs de Catalunya li sumem que la inèrcia del govern actual és la mateixa, la Catalunya sencera és només una percepció, una aparença i un trist postureig. Impulsem Lleida vetllaria i tindria cura d’aquestes inversions com ningú.

Les asseguraria i les faria realitat. Des d’Impulsem Lleida no deixarem morir la vida de les nostres famílies, empreses, municipis i comarques. Nosaltres som els de la Catalunya sencera, però de veritat.