Fixació de preus per decret

Aquest mes de setembre passat, en reprendre la que podem anomenar “activitat ordinària”, després de les vacances, s’ha parlat molt sobre una proposició governamental (o potser només es tractava d’un globus sonda) de dissenyar i posar a la venda, en les grans superfícies comercials, una cistella amb els productes bàsics (carn, peix, llegums, verdura, pa, llet) amb un preu tancat de trenta euros.

Tan bon punt s’ha conegut aquesta proposició, han sorgit un innombrable seguit de comentaris, discussions i critiques al carrer i als mitjans de comunicació. Aquest enrenou ha coincidit amb la relectura que estava fent del llibret publicat l’any 1977, per l’editorial Dalmau, per l’enyorat i polifacètic Roderic Pita Mercè, que porta per títol Economia de les terres lleidatanes al baix imperi romà, en què comenta els efectes a les que avui anomenem terres lleidatanes de l’edicte promulgat per l’emperador Dioclecià sobre preus màxims de les coses, l’any 301. Llavors, com ara, la societat passava per moments de crisi, la governança de l’imperi romà esdevenia cada cop més difícil a causa de les lluites internes i de la pressió que els diferents pobles estrangers exercien a totes les fronteres, cosa que obligava a mantenir un exèrcit nombrós, format per uns cinc-cents mil soldats agrupats en seixanta legions.

Aquests problemes i altres van ser la causa que, en els segles segon i tercer, l’imperi romà es veiés afectat per una inflació galopant que s’intentava superar amb la devaluació de la moneda (els denaris ja no s’encunyaven en plata, sinó en coure platejat), mentre l’estat reformava el sistema impositiu per atendre millor les despeses, que no paraven de créixer.En aquesta situació, a finals del 284, després de l’assassinat de l’emperador, arriba al càrrec Dioclecià, que imposa la seva autoritat sobre la resta, estableix la residència a Nicomèdia (l’actual turca d’Izmit), al mar de Màrmara, i organitza un nou sistema de govern anomenat tetrarquia, en el qual dos augusts i dos cèsars compartien el govern de l’imperi dividit, administrativament, en dues meitats: orient i occident. Dioclecià mantenia una supremacia sobre tots i era el cap a la part oriental.Dioclecià és conegut per la persecució dels cristians i també pel palau que va manar construir a Split (actualment Croàcia), prop de la ciutat on va nàixer, que avui forma part de tots els tours turístics i on es va retirar l’any 305 després d’abdicar del càrrec.Però tornem a l’edicte de preus màxims, que, pel que sembla, seria la solució de tots els problemes econòmics dels ciutadans romans. Constava de dues parts, una introducció plena de bons desitjos i una llarga llista de productes i d’activitats, fins a 1.245, agrupats en 37 títols (alimentació, vestit, eines, activitats manuals i intel·lectuals), amb els preus màxims de cadascun en uns denaris concrets.Només per esmentar uns exemples propers i significatius, direm que el salari d’un jornaler del camp es fixa en 25 denaris i el d’un pastor, en 20.

Per als advocats, la redacció d’una demanda té un preu de 250 denaris i la tramitació d’un plet (amb la celebració del judici), mil.Ens en podem fer una idea aproximada posant euros on diu denaris. Potser veiem que són preus molt baixos. Potser sí.

Però l’edicte de preus màxims de Dioclecià, malgrat l’amenaça de greus sancions pel cas d’incompliment, no va tenir els efectes que s’esperaven. No va solucionar els problemes de la inflació ni va donar estabilitat. Hom diu que els pagesos preferien perdre les collites abans de vendre els productes, però va tenir la virtut de consolidar el concepte de “preu just” com a referència de les transaccions comercials i de les activitats de serveis.Sembla que la proposta governamental d’una cistella de productes a preu taxat ha estat només com una flamarada o un miratge provocat per la intensitat del sol de l’estiu passat.