De les xarxes socials a la lluita pagesa

Us explicaré una història bonica, optimista i personal amb la xarxa social Twitter. Les meves filles Núria i Paula em van donar motius per obrir un compte el 2014. Vaig anar veient que hi havia molts perfils de pagesos que explicaven els seus problemes i les virtuts de la nostra feina. M’hi vaig fer seguidor per saber més de la pagesia del nostre país.

Arran d’això, em vaig dir: per què no fer un perfil per explicar la feina que fem a casa nostra? Una feina mal explicada, plena de falsos mites i sense imatges, per la por que tenim els pagesos d’ensenyar el que fem a les granges i explicar-nos després de ser criminalitzats per uns i pels altres. Així, vaig començar amb tuits, piulades, amb imatges que detallaven com criem l’aviram segons l’edat, el clima i l’alimentació. Vaig fer divulgació de la ramaderia intensiva de producció de carn de pollastre tal com és.

Vaig interactuar amb algunes persones, responent a neguits i dubtes que tenien sobre aquest sector. Un bon dia, una companya pagesa tuitaire es va posar en contacte amb mi per dir-me si volia entrar dins del grup pagesosGPS, pagesos de diferents sectors i territoris dels Països Catalans. Dins aquest grup vaig constatar que la pagesia era poc coneixedora de la producció de carn de pollastre convencional i que, també, compartia falsos mites amb bona part de la resta de la societat.

Vaig transmetre’ls informació perquè tinguessin una referència. Només això ja era una petita victòria.A partir aquí, les piulades que feia van arribar a més gent. La meva sorpresa va ser que també arribaven a periodistes.

I sort vaig tenir d’això. Quan la meva granja va estar al llindar del tancament perquè el grup integrador per al qual treballava va fer fallida, una periodista se’n va fer ressò, cosa que em va ajudar a trobar una empresa nova per a qui treballar. Tot plegat va fer créixer la meva inquietud per comunicar bé les coses.

Llavors, va arribar el dia que, a través també de Twitter, un company em va obrir els ulls. “Molt bé les teves denúncies i protestes però amb piulades no canviarem les coses.” Jo era afiliat a Unió de Pagesos des de feia més de 20 anys, però no hi participava activament, i això que el pare havia format part de diverses executives. És clar, m’havia involucrat a través de les xarxes, però no havia traduït això en accions per millorar les condicions de la ramaderia i la pagesia.

Aquí, vaig decidir participar en l’organització sindical. I avui puc fer divulgació sobre el sector de l’aviram amb la responsabilitat que em va atorgar l’executiva del sindicat com a responsable nacional del sector d’Integració. Puc denunciar els problemes que tenim els ramaders, en general, i defensar els drets dels integrats, que són molt pocs.

Per tant, tinc més capacitat d’aportar solucions gràcies a l’acció sindical. Tot plegat, per aquell dia que les meves filles em van impulsar a activar-me el compte de la xarxa del moixonet. Per això, avui dic als col·legues del sector que ensenyin el que fan a les granges.

Els explico que tenim a les nostres mans, a través del telèfon, una eina de comunicació amb el poder d’arribar arreu del món. I també els dic que tampoc cal sobrevalorar-la. Si vols passar a l’acció, organitza’t i lluita. Per canviar les coses, cal això darrer.