TRIBUNA
Capacitat de liderar
Es parla prou, però encara és poc, de la necessitat de bons lideratges en les variables i sovint convulses situacions que ens toca viure avui en dia, tant a nivell personal i familiar, com professional o institucional. Lideratges necessaris per fer-nos més fortes dins de la petita part de la societat que ens envolta i ens determina. Un lideratge potent és aquell que defineix una direcció, és a dir, un sentit en el qual remar totes i tots per assolir objectius per al benestar general, per poder ser exemple de cohesió, per poder aspirar a la realització de qualsevol repte.
Un bon lideratge és, inexcusablement, positiu, proactiu, enriquidor, estimulant. El segle XXI ens ha donat força tocs d’atenció perquè els lideratges, en tots els nivells possibles, tinguin, a més d’una demostrada capacitat i implicació, elements de valor afegit com són l’empatia, la proximitat, la consciència d’un mateix o bé la imprescindible habilitat per poder escoltar activament allò que és important per a la societat. Allò que és important per a les persones, siguin on siguin, facin el que facin, tinguin el que tinguin.
Els lideratges actuals han fet un gir de 180 graus. S’ha acabat la típica jerarquia infranquejable i s’ha acabat també l’acumulació de capes que fa que entre el capdamunt, el cos i el capdavall de les organitzacions sigui impossible interactuar. Un bon lideratge interpel·la a les persones que l’envolten, en tots els nivells possibles, perquè aporta projecte, visió, carisma, capacitat de gestió i negociació.
També de rectificació. Lideratges rearmats que aportin motivació, comunicació, disciplina, capacitat de decisió i imatge. Lideratges conscients, adaptats als nous temps, als nous perfils de persones, a les noves professions, als nous reptes que tenen les entitats, els organismes, les empreses o les ciutats del món.
Lideratges transformadors que ens despertin de la letargia i ens tornin a connectar amb aquella emoció, a vegades infantil, de tenir ganes de començar, de continuar o de culminar projectes en comú. Deia Max de Pree que la primera responsabilitat d’un líder és definir la realitat i l’última és donar les gràcies. Els i les líders de veritat no són aquells que van davant, sinó aquells que es queden darrere, perquè ningú, absolutament ningú, es perdi.
Lleida, la nostra ciutat, la ciutat de més de 140.000 dones i homes, mereix i necessita recuperar el pols d’un bon lideratge. Endavant, Fèlix.