Justícia social poble a poble

AVUI 20 de febrer és el Dia Internacional per la Justícia Social. Data que ens recorda la necessitat d’apostar per un repartiment equitatiu dels béns i la lluita per la dignitat de totes les persones per assolir una societat cohesionada i contribuir a la reducció de les desigualtats. En un moment en què la pobresa és cada cop més extensa i les desigualtats creixen, no n’hi haurà prou amb reivindicar la justícia social, sinó que caldrà refermar-nos en la lluita contra la injustícia social.

La bona notícia és que l’emancipació ciutadana ha avançat cap al reconeixement dels drets socials com a propis, dels individus com a agents de ple dret amb responsabilitats cíviques. La mala notícia és que aquells que no entenen que el progrés està estrictament lligat a aconseguir que l’interès públic prevalgui enfront l’interès privat faran tot allò que sigui a les seves mans per mantenir els seus privilegis. Per atendre aquesta qüestió des de les institucions caldrà fer-nos càrrec de les deficiències estructurals que perpetuen les desigualtats i cercar les eines per erradicar-les.

Tenim oportunitats reals de seguir desenvolupant accions encaminades a la promoció de la justícia social i n’és un exemple la gestió de la Diputació de Lleida en el repartiment dels recursos públics de forma equitativa i transparent, per tal que tots els ajuntaments del territori puguin disposar de serveis bàsics essencials. Parlem de plans de salut, cultura o igualtat que no fan altra cosa que garantir serveis i preservar drets. D’aquesta oportunitat també en són un exemple els pressupostos de la Generalitat, en què els departaments que més augmenten la seva dotació pressupostària són precisament aquells que han de blindar l’estat del benestar: Salut, Educació i Drets Socials.

Seguits d’Empresa i Treball, Igualtat i Feminismes i Cultura. Els governs locals esdevenen agents indispensables per a la lluita contra la injustícia social, en el disseny de les polítiques públiques que, per exemple, afavoreixin la promoció de la participació ciutadana, preservin el dret a l’habitatge o incentivin polítiques d’ocupació reals i efectives. En definitiva, polítiques que garanteixin oportunitats per a tothom.

En un context de crisi econòmica, climàtica i social, al qual se suma certa desafecció política com l’actual, dates com aquestes ens han de recordar que la justícia social és la preservació de drets bàsics irrenunciables i que es defensen no només a base de proclames, sinó destinant-hi els recursos necessaris. I crec que és bo recordar-ho perquè, més enllà de la posada en escena, del pin dels ODS a l’americana i del previsible bombardeig lila que viurem el mes vinent, caldrà discernir la política de façana de la política dels fets. Fer prevaldre i enfortir els serveis públics de qualitat i dotar-nos d’eines que ens permetin garantir drets i oportunitats és l’únic camí per a la justícia social.

No hi ha justícia social sense república, no hi ha benestar comunitari sense governança republicana!.