Entre totes, tot!

Avui fa tres dies del 8 de març. Dia Internacional per reivindicar els valors feministes. Però aquests valors, que tenen a veure amb el civisme, la tolerància, la igualtat i, en definitiva, amb la humanitat, s’han de practicar cada dia.

Per desgràcia, en ple segle XXI encara cal reivindicar el dia de la dona, encara cal recordar que tots hem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats. Fa més de cent cinquanta anys de la primera gran vaga de les dones treballadores per demanar millores en les seves condicions laborals. Un segle i mig més tard, encara tenim grans assignatures pendents tant en la societat com a les institucions.

Perquè no és normal en ple any 2023 que les dones encara cobrin menys per la mateixa feina.

No és normal que encara hi hagi dones que tinguin por en tornar a casa. No és normal que hi hagi homes que les increpin pel carrer. Perquè no és normal que a Catalunya tinguem més de 15.000 denúncies anuals per violència de gènere i any rere any continuïn creixent.

No és normal l’assassinat de 12 dones a mans de les seves parelles o exparelles durant l’any 2022. No és normal que tots junts, com a societat, no fem un pas endavant per revertir aquesta denigrant situació. L’enquesta de violències masclistes a Catalunya mostra dades realment demolidores, com per exemple, que gairebé el 80% de les dones catalanes ha patit algun tipus de violència masclista. És intolerable.

Hem de fer visibles les violències explícites i brutals, així com aquelles que resulten invisibles i normalitzades. La violència no té cabuda en una societat democràtica i avançada en què totes les persones hauríem de tenir garantit el dret a viure en llibertat, sense cap mena d’opressió per la nostra condició sexual, de gènere o de raça. Tenim molta feina al davant, i com a comunitat no podem mirar cap a una altra banda, ni acovardir-nos i desentendre’ns.

Però ho hem de fer amb rigor. Aquests dies ha estat protagonista la llei del només sí és sí. Un exemple més que no es pot governar a cop d’eslògan o de titular perquè després patim tots i totes les conseqüències.

Creiem que s’ha de treballar en aquesta línia, però s’ha de fer bé, escoltant els experts, les entitats i obtenint efectes positius, que ens facin avançar, deixant endarrere els tractes discriminatoris i les injustícies. Una altra de les qüestions cabdals és la bretxa salarial. L’informe de la seva evolució a Catalunya, elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu, la fixa en el 19,7%.

Si bé és cert que aquest indicador ens mostra una tendència descendent de la diferència salarial entre homes i dones, encara tenim molta, moltíssima feina per fer. En la mateixa línia, el paper de la dona en l’empresa ha canviat força en les darreres dècades, però avui en dia només el 33% dels llocs directius de les empreses catalanes són ocupats per dones. I no només és una qüestió de diferència de sous o en l’accés de càrrecs de responsabilitat, és també una qüestió que avui dia les dones dediquen 43 hores setmanals a l’àmbit familiar i els homes només 18.

Com és possible així la conciliació entre la dedicació laboral i les tasques de la llar? Ni dones ni homes haurien de respondre mai a l’absurda dicotomia entre la professió i la família. Una no hauria d’excloure l’altra.Ens correspon a tothom avançar en la igualtat de gènere. Perquè és inadmissible continuar consentint aquesta situació precària i decrèpita.

Perquè les dones són part activa, cabdal i bàsica de la societat, del progrés i del futur. Cal reivindicar totes les mancances que actualment hi ha i cal denunciar totes les injustícies per seguir avançant. Perquè entre totes hem d’aconseguir la plena igualtat en drets i oportunitats. No ens podem permetre prescindir del talent femení si volem créixer i volem convertir-nos en un territori de referència.

Hem de promoure i evidenciar tot el talent femení que tenim. Dijous passat, al Cafè del Teatre, es va fer la jornada Dones i Emprenedoria, en què quatre dones, emprenedores i amb gran recorregut professional, ens van explicar la seva trajectòria. Aquest tipus d’actes són molt importants perquè les joves puguin tenir referents femenins.

Referents que són pioneres a ocupar càrrecs de responsabilitat en grans empreses, en sectors molt masculinitzats o a tenir la valentia d’obrir un nou negoci. És un gran pas per demostrar a les noves generacions que és possible trencar amb el sostre de vidre.És un gran repte i l’hem d’assolir amb la complicitat de totes les institucions, des dels municipis i fins a les institucions supranacionals, sumant les potencialitats de tothom per avançar tots a una. Només entre totes ho podrem tot.

De ben segur que així ho farem possible.