Fent de Lleida una ciutat feminista

dimecres passat, i com cada 8 de març des de fa uns quants anys, Lleida, igual que tot el territori català, va sortir a manifestar-se per la igualtat d’oportunitats, real i justa, entre totes les persones.

El clam d’ensorrar el patriarcat ressonava amb força pels carrers de la nostra ciutat, i és que encara són moltes les desigualtats que patim les dones en aquesta societat. La bretxa salarial encara és latent entre homes i dones: a la nostra ciutat, l’any 2021 les dones lleidatanes van cobrar gairebé 3.000 euros anuals menys de mitjana que els homes i el temps que dediquem les dones a les cures i a les tasques domèstiques encara és més gran que el que hi dediquen els homes.

Continuem vivint en una societat masclista i patriarcal, i l’increment de les desigualtats i l’augment de les violències masclistes, que cada dia són més presents, són una realitat. La precarització dels sectors laborals més feminitzats, com la sanitat, l’educació o els serveis de cures, no és casualitat, sinó que és fruit d’un sistema que prioritza el benefici d’unes poques persones per sobre de la vida de totes.A Lleida diem prou. Prou masclisme i prou patriarcat.

Entre totes, tot, i amb aquesta idea al cap, des de la Paeria de Lleida i la regidoria de Feminismes vam pensar que, per construir la Lleida feminista calia crear polítiques feministes a tots els sectors, per això ens hem mogut a través de quatre eixos: la participació, la transversalitat, la coeducació i el treball entorn de les violències masclistes.Pel que fa a participació, volíem que el Consell Municipal de les Dones fos l’òrgan participatiu més gran pel que fa a la creació de polítiques feministes, i volíem que les dones poguessin participar de les decisions que es prenen al Consell. Per aquest motiu, vam crear la Comissió Permanent del Consell Municipal de les Dones i dues comissions, una per parlar de l’estat de les dones en el temps de la pandèmia i com la covid-19 ha afectat en la vida de les dones lleidatanes, i l’altra per parlar de les violències masclistes. El segon eix és la transversalitat: des de la regidoria de Feminismes creiem que calia fer extensives les polítiques feministes a totes les regidories de la Paeria, i així ho hem fet: a la regidoria d’Urbanisme, per exemple, vam dur a terme una formació als tècnics i tècniques municipals en clau de gènere, perquè es tinguin en compte certs elements a l’hora de dissenyar l’espai públic.

Pel que fa a la regidoria de festes, hem fet que hi hagi més paritat en els concerts i en la programació de la festa major, i hem elaborat un vídeo per prevenir les agressions sexuals en context d’oci nocturn i, en cultura, hem incrementat la programació d’obres teatrals dirigides per directores o realitzades per companyies teatrals feminitzades.El tercer eix que ens vam plantejar és la coeducació. Hem impulsat diferents projectes coeducatius en clau de gènere a les escoles bressol municipals i duem a terme diversos tallers i activitats a primària i a secundària sobre la igualtat de gènere i el feminisme.Pel que fa a l’últim eix, el de les violències masclistes, ens hem mogut en la prevenció i l’abordatge. Hem dut a terme tallers per a les famílies dels infants de les escoles bressol municipals perquè puguin prevenir els abusos sexuals.

A primària, hem dut a terme tallers entorn de la publicitat perquè l’alumnat detecti el llenguatge sexista que s’empra en els anuncis, i a l’ESO hem dut a terme activitats al voltant de les violències masclistes, que han anat acompanyats de diversos treballs relacionats amb el documental El sostre groc, sobre els abusos a l’Aula de Teatre de Lleida.Cada dia és 8 de març, i des de la Paeria continuarem treballant per construir una Lleida –i una societat– més justa, més igualitària, més paritària i més feminista, que garanteixi la igualtat d’oportunitats de totes les persones i que trenqui el sostre de vidre i totes les desigualtats que provoca la societat patriarcal.