Conills de Verdú

A les terres de Lleida fa molts anys que tenim problemes amb la fauna salvatge. Des del sindicat hem fet arribar el llistat de danys i les preocupacions dels nostres companys al Departament d’Acció Climàtica, una conselleria que ha fet coses, però, vistes les darreres mobilitzacions i la crispació pels danys causats a l’agricultura, és evident que no n’hi ha hagut prou. No val excusar-se rere les concessions que ha de fer l’Administració central, la competència d’Agricultura és del Govern.

El conill de Verdú pot ser el detonant d’un malestar que tenim els pagesos amb la política de l’administració catalana. Colgueu la pagesia de burocràcia i, en canvi, ens deixeu poc marge de participació en les polítiques agràries i territorials. Els últims anys, la sequera, les conseqüències de la guerra russa d’invasió d’Ucraïna i l’especulació sobre els costos de l’energia estan deixant el sector cada vegada més en un estat crític.

Hi ha moltes empreses agràries a punt del tancament. Una prova del que explico és que les últimes demandes que hem fet a la conselleria han estat ajudes per al finançament, per poder seguir, i no tant mesures per defensar la nostra activitat. La mateixa consellera remarcava fa un any que l’activitat de la qual nosaltres som els proveïdors, la indústria agroalimentària, suposa un 21% del PIB del nostre país.

Si volem que això segueixi així, penso que hem de canviar les polítiques i protegir més els pagesos i els ramaders; no pas ser els abanderats de tot Europa, volem ser uns pagesos que fem bé les coses i complir la llei, res més.Per altra banda, els pagesos i les pageses som gent com la resta de la ciutadania. Però nosaltres tenim una responsabilitat envers aquesta: hem de fer uns productes amb unes condicions que ens demanen les autoritats per poder alimentar la població. Aquesta producció la fem majoritàriament a l’aire lliure, també dins d’instal·lacions, en un territori agrari.

En aquest àmbit hem de conviure amb una fauna salvatge que causa danys i minves a la nostra producció; darrerament també ens les causen els robatoris. Com tot empresari que defensa les seves propietats amb alarmes, seguretat privada o amb més vigilància policial, quan hi ha una onada de robatoris en algun polígon industrial; nosaltres els pagesos volem fer el mateix. Defensem els nostres conreus i instal·lacions de les plagues que ens envolten els camps: conills, senglars i cabirols.

En alguns llocs, els simpàtics conillets són una plaga, en altres els conillets d’una espècie determinada són mascotes i en altres són un aliment. Tothom es lliure de tenir a casa els animals que vulgui i menjar el que cregui aliment, però la pagesia no pot suportar els danys causats per les plagues. Sabem que algunes imatges de la mobilització a Lleida contra la plaga de conills ha fet mal als ulls de la societat i, almenys el nostre sindicat, mirarà d’impedir que no es tornin a repetir.

Ara, no acceptem les desqualificacions genèriques a la pagesia. A nosaltres, les plagues cinegètiques ens poden prendre la feina, però la societat perdrà el món rural cuidat.