Josep Vallverdú, per molts anys

Enguany, Any Josep Vallverdú, per festejar el centenari del naixement de l’il·lustre escriptor. Resulta extraordinari perquè ben pocs poden celebrar aquest esdeveniment de país en primera persona i amb la ment desperta i la ploma activa com Josep Vallverdú. Ens en felicitem per tots els qui ens il·lustrem en els seus escrits i que amb el centenari tenim l’ocasió de revisar la trajectòria de l’escriptor.

Per entendre Josep Vallverdú caldrà recordar, d’entrada, que prové de la generació d’adolescents que havia sentit la flama liberal i republicana dels anys trenta.

Serà la generació que passarà la joventut i vida adulta engabiada en el silenci i la repressió de postguerra. Com a fill de família republicana l’escriptor haurà de fer filigranes per conservar la dignitat moral i la independència d’idees i d’esperit, si no la integritat física, enmig de la repressió política, cultural i lingüística de la llarga postguerra i dictadura. Sort dels petits cenacles resistents i de la mica d’aire fresc que arribava de més enllà dels Pirineus.

El context endurí l’escriptor en una convicció i llibertat de criteri basada en la reflexió humanista i la cultura universal, i conformà una enteresa personal basada en els drets i deures ciutadans propis de la democràcia social imperant a l’Europa occidental. Els joves dels anys 1960 i 1970 que, gràcies als discos, les noves revistes o les escapades a París, somiàvem en amors lliures i felicitats utòpiques, ens trobàrem amb l’escriptor Vallverdú en algun moment de les darreries del franquisme. La censura, les prohibicions d’actes culturals, les cites a comissaria i alguns cops de porra ens feren baixar a la realitat terrenal –especialment ruda a Lleida.

Aleshores, almenys els qui no emigràrem d’aquestes terres, haguérem de girar-nos cap a la realitat local i enfortir-nos en els grupuscles de resistents demòcrates a través dels escrits que ens informaven i reflexionaven sobre casa nostra. Fou quan La història de Lleida explicada als joves, les Proses de Ponent (aviat en reedició), el Lleida problema i realitat, el Viatge entorn de Lleida o la Catalunya Visió de Josep Vallverdú, a més d’altres obres, articles i conferències sobre societat i literatura, ens atansaren a la realitat de Ponent, el nou topònim que de la mà de Vallverdú dreçà la bandera democràtica d’aquestes terres. Els assajos de Vallverdú sobre el Ponent s’estroncaren en arribar la transició democràtica.

Aleshores deixà pas, conscientment, al coneixement més professional del país que aportaven les noves generacions. Han passat quasi 50 anys de tot plegat, i un es pregunta on ha arribat el saber i la literatura d’aquestes terres. L’aportació de les noves generacions d’universitaris ha adquirit un gruix impressionant, amb una qualitat notable.

Però què n’ha quedat, de la visió global i divulgativa, de la fibra humanista i ciutadana i de la riquesa lèxica i literària inserides en les obres de Vallverdú? L’interrogant deixa en l’aire una certa sensació de pèrdua. Cal tornar a revisar l’obra. Personalment, ho vaig fer fa no gaire, i no sabia pas on em posava.

De primer sembla que el país de Vallverdú s’acaba en els assajos històrics i geogràfics, però després es va veient que aquest país impregna tota la seva obra de creació, fins i tot els contes del Rovelló, i, a més a més, Vallverdú no ha deixat de publicar, darrerament poesia. El cas és que després de tres anys, pel cap baix, de repassar obres i més obres que no s’acabaven mai calgué posar un punt final –que potser algun dia serà punt i seguit. Paisatge, país i pàtria: Josep Vallverdú i el Ponent imprescindible en fou el resultat, publicat per Pagès (2017), que amb el títol ja ho diu gairebé tot.Bé! Aquesta diríem que és l’èpica ponentina de l’obra i de la vida literàries de Vallverdú.

Encara que en el fons no deixem de preguntar-nos també sobre si aquest vincle amb el terrer no és un dels secrets de la seva longevitat biològica, lúcida i creativa. Com s’ho ha fet, Josep Vallverdú, per conservar un tremp i una consciència que bona part dels de la generació de la transició ja hem perdut? De moment, l’escriptor va afegint literatura i saviesa, i els lectors mirem d’anar paint les lliçons de maduresa de la seva vida. I això val tant per la vella generació dels baby boomers, com per les noves de millennials i centennials que potser hauran de recordar les conviccions republicanes de Vallverdú (llibertat, fraternitat, igualtat) per fer front als vents d’intolerància i autoritarisme que assetgen el present.

Maduresa democràtica col·lectiva que invoquem en un brindis poètic, com diu el mestre, “al bat del temps, prop de tothom, en llunyedat de segles”.