Respondre a la sequera

La capacitat d’adaptació de la pagesia als ritmes de la natura és extraordinària. Enguany, davant de la manca d’aigua anunciada, els camps de panís que dominaven els regadius ponentins han deixat pas als cereals d’hivern i conreus de primavera bastant menys productius, però amb la virtut d’assegurar collites amb menys aigua.

Amb tot, no ha estat suficient, particularment per als regadius urgellencs que s’abasteixen del riu Segre i l’embassament de Rialb. L’aigua disponible per als conreus d’estiu de reg obligat és molt reduïda i es presenten uns mesos dramàtics al davant.

Que hi hagi ramaders que no puguin disposar de farratge propi comportarà sobrecostos i maldecaps. Que els hortolans no puguin portar als mercats la seva producció de temporada genera un buit que no se soluciona amb diners. Que els fructicultors es vegin amb l’avinentesa d’haver de fer caure els fruits dels seus arbres i que amb això encara no sàpiguen ben bé si els salvaran, resulta esborronador pels efectes econòmics a curt i llarg termini.

I que tot això arribi després d’un any també de sequera i dificultats pot ser devastador per als ànims i la continuïtat de la pagesia.La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre declarà la situació excepcional per sequera extraordinària a la Conca del Segre el 26 d’abril de 2023, ara farà un mes. Després, la Generalitat i l’Estat han posat en marxa reduccions fiscals i de cànons, compensacions per les pèrdues que no cobreixen les assegurances –les assegurances agràries només cobreixen les pèrdues d’alguns conreus de secà. Són mesures que s’haurien de veure afavorides i millorades amb els fons de recuperació Next Generation de la UE i la declaració de Zona Catastròfica.

I després caldrà veure com les ajudes arriben realment als necessitats i com aquests superen l’obstacle dels requisits burocràtics de la PAC. Si les mesures compensatòries per la sequera es troben, com a mínim, en marxa, les mesures operatives ni es veuen, ni s’esperen, i això és greu. Els protocols establerts pel Pla de Sequera de la Conca de l’Ebre serveixen de ben poc; la informació als usuaris és pràcticament inexistent i les Comunitats de Regants que haurien de gestionar els escassos recursos disponibles tenen capacitats minvades per incidir-hi, particularment fora del sector agrari.

Mentre que de la captació de recursos hídrics extraordinaris com els que s’haurien posat en marxa fa dies si es tractés de la sequera d’una gran ciutat, ningú s’atreveix a parlar-ne, quan poden haver-hi possibilitats sense necessitat de recórrer a uns cabals ecològics del Segre que ja es troben en mínims. Segons les sèries hidrològiques disponibles, aquest és l’episodi de sequera més greu dels darrers trenta-tres anys i caldrà ser prudent a l’hora d’establir conclusions i responsabilitats. D’entrada, però, hi ha camins per explorar i mesures per prendre que demanen urgència.

Mentre esperem, doncs, fervorosament, que els déus solucionin la sequera, és desitjable que aquells a qui pertoca actuar superin les confrontacions i s’arremanguin.