Comencem. Primer, les persones

El dia 28 de maig, els ciutadans vam ser cridats a les urnes per decidir qui havia d’estar al capdavant de la Paeria durant els propers 4 anys. Són moltes les possibles lectures sobre el resultat electoral, especialment perquè, com he dit en altres ocasions, crec que el gran vencedor ha estat l’abstenció. El resultat, però, ha estat irrefutable. La ciutadania va votar perquè ningú no tingués majoria absoluta i obliga els grups municipals a arribar a acords per a la governabilitat de la ciutat.

Durant aquests dies, hem trobat gent que ens diu que hem de fer una oposició duríssima. Altres ens diuen que hem d’afavorir la governabilitat i altres ens donen consell sobre com hem d’actuar.

La nostra resposta és sempre la mateixa. Nosaltres tenim voluntat de govern, sabem governar, i serem a l’oposició fent camí per poder ser al capdavant del govern l’any 2027. I, per fer-ho possible, podem optar per tres actituds: la primera és la més fàcil, fer una oposició dura contra el paer i el seu equip, no votar-los res, anar sempre a la contra, cridar molt i fer soroll, molt de soroll.

La segona és només anar als plens i a les comissions i, en funció de com bufi el vent (fer de populistes), donar-hi suport, abstenir-nos o votar en contra de les propostes. I, la tercera, que és amb la que ens sentim més còmodes perquè és tal com entenem el servei públic, és escoltar, fer contrapropostes que millorin les presentades o, sobretot, presentant-ne de nostres i intentar arribar a acords amb l’equip de govern i, si és necessari, amb altres grups de l’oposició. Sabem que amb aquest posicionament podem decebre algun dels nostres votants, però també sabem que la majoria dels ciutadans ho agrairan perquè les nostres aportacions sempre seran pensant en el benestar dels ciutadans.

Al primer ple de la nova Paeria es va aprovar el nou cartipàs. El cartipàs és una eina que regula i articula l’organització administrativa de la corporació. No és una eina rígida i, a diferència de la Constitució espanyola, si no funciona, podem demanar i demanarem de canviar-la.

Per tant, és una eina de treball que ha de permetre que el nou mandat pugui començar a funcionar amb normalitat i que els regidors i regidores puguem fer millor la nostra feina. Junts va condicionar el vot favorable al cartipàs a la creació d’una taula interdepartamental per a la inclusió de les persones en situació de vulnerabilitat. Estem convençuts que aquesta nova mirada social pot aportar una estratègia d’abordatge integral per capgirar i fer més eficients els objectius dels serveis socials de la nostra ciutat.

Les polítiques adreçades a les persones en situació de vulnerabilitat (persones amb discapacitat, amb problemes de salut mental, infants i joves en risc, gent gran, persones sense llar i vulnerables en general) necessiten una atenció especial i transversal entre diverses polítiques públiques entre diferents regidories (acció social, habitatge, salut, ocupació, educació, mobilitat, seguretat...). Creiem que és urgent donar respostes globals a problemàtiques molt individuals. Estem convençuts que és un canvi de paradigma a l’hora de gestionar les polítiques públiques municipals.

Es pot ser més eficient si es treballa més coordinadament, també amb altres administracions i actors socials. Des de Junts per Catalunya, tot i que el més cridaner del cartipàs va ser l’aprovació de la figura del cap de l’oposició, estem satisfets que s’aprovés la nostra esmena. Volem que aquesta forma d’entendre i gestionar la política municipal sigui el camí a seguir.

Defensar els nostres projectes de ciutat i de país, ser a prop de les necessitats de la gent, supervisar l’acció de govern, dialogar i arribar a acords. Amb l’aprovació del cartipàs volem presentar-nos a la ciutat com un partit útil per als ciutadans. Volem escoltar-vos, traslladar les vostres propostes i inquietuds i cercar solucions.

Sense oblidar que sempre ens mantindrem fidels als electors, Junts vol ser i serà la força útil i imprescindible per als grans consensos de la ciutat. Una força política compromesa, també, amb el país, perquè no entenem progrés social deslligat al progrés nacional. Serem tant bel·ligerants amb postulats reaccionaris i involucionistes d’algunes forces polítiques com proactius a continuar el camí irrenunciable per assolir la independència del nostre país.