El rei Carlos

El murcià d’El Palmar Carlos Alcaraz, número 1 del món en l’ATP, va vèncer el tenista Djokovic en una gran, emocionant i igualada final a Wimbledon, i es converteix així en el tercer jugador més jove que guanya aquest torneig tan prestigiós i el primer tenista vencedor de dos grans títols abans dels vint anys.

Quan l’any que ve, Carlos arribi a l’All England Club, podrà veure el que molt pocs tenistes professionals poden veure: el seu nom inscrit al quadre de guanyadors del torneig més emblemàtic del circuit tenístic. No hi ha dubte que Alcaraz és un jugador completament excepcional, genial, màgic i elèctric, que combina a la perfecció potència i tècnica, amb un tenis ofensiu i una insòlita confiança en els cops més difícils que generen una gran atracció i magnetisme en el públic de la grada.És mereixedor, per la nostra part, d’una felicitació, per les grans virtuts i valors esportius, com l’esforç, la disciplina, el treball, una mentalitat guanyadora i el fet de saber perdre, valors heretats del seu pare, exjugador i professor de tenis i que intenta transmetre a la joventut i a la nostra societat en general, tan mancada de referències positives. Com a jugador i com a persona representa un exemple per tots nosaltres.També li hem de donar les gràcies per les seves qualitats, actituds i capacitats innates i també per donar-nos una immensa il·lusió i alegria a tots els que practiquem i estimem el tenis.Estic convençut que en Rafa Nadal ha estat un dels miralls on sempre s’ha mirat.

Per al Carlos, malgrat estar al cim de l’èxit i convertir-se en estrella de la nit al dia, a conseqüència d’una evolució meteòrica, la humilitat és la seva bandera; unes virtuts que mostra no només quan perd, sinó quan guanya, respectant en tot moment els seus rivals i sempre mantenint els peus a terra. No és fàcil ser un triomfador amb gran nivell professional i al mateix temps ser una persona modesta, normal i corrent. En tot moment ha mostrat que els amors més importants són el seu equip de tècnics que està al seu costat, els amics i la família que l’acompanya, que s’implica, el protegeix en tot moment, li dona confiança i suport i el subjecta a terra.Un jugador que fa contínuament autocrítica, assumint errors i sobretot aprenent d’aquests, aspectes fonamentals per millorar tant aspectes esportius com personals. La prepotència i l’autocomplaença porten al fracàs i mai són bones conselleres.Admirem el seu joc potent, fresc, intel·ligent i audaç (amb actituds arriscades i sempre deixant al costat la por, assumint riscos i dificultats), que l’han convertit en el gran tenista en aquests moments. Cal ressaltar igualment el seu potencial esportiu, talent, carisma, actitud positiva i el fet de passar-ho bé quan juga; tot és clau per aconseguir l’èxit.

I també és primordial l’autocontrol que té sobre el joc, disposant d’un gran control emocional, sense oblidar l’autoestima i ambició. Molt sacrifici, incomptables hores d’entrenament i preparació física.Alcaraz és la referència actual tenística per a la nostra joventut, perquè les seves victòries tenen una gran repercussió en el tenis català i espanyol. El nostre país necessitava il·lusió i alguna alegria i aquest jugador ens l’ha donat.

“Mentre hi hagi partit, hi ha confiança.”.