Fruita de pinyol 2023. Cal prendre nota per al futur

Mes d’agost, hem creuat l’equador de la recol·lecció de préssec, nectarina i paraguaians, una campanya que val la pena tenir en compte, analitzar-la i prendre mesures per al futur. Dos anys anteriors amb produccions retallades per gelades, un hivern que ha proporcionat prou hores de repòs i una floració sense gelades han propiciat un quallat pròxim al 100%.

A primers d’abril s’intuïa un potencial productiu que podia superar els millors anys, amb un augment previsible d’un 20 a 30%, fet que implicaria una tasca d’aclarit i necessitat de mà d’obra per a dur-lo a terme durant els mesos d’abril i maig i al més tardar, juny, procurant avançar-se a la possibilitat de coincidir l’aclarit i la recol·lecció. Les primeres recol·leccions anticipaven de 10 a 12 dies un avançament respecte al 2022, un reagrupament superior de maduracions que augmentaria les necessitats de personal que escasseja i està molt ocupat en la recol·lecció de la cirera.

Resumint, les empreses de treball temporal no donaven l’abast i el preu per hora de treball passava de 10 a 12 euros l’hora, que incrementava els costos de producció.La laboriositat i retard en l’aclarit han penalitzat els calibres i l’abundant producció ha dificultat la seva comercialització, que ha omplert les càmeres a l’espera de millors preus. L’entrada en recol·lecció de millors varietats ha impossibilitat la venda de la fruita encabida, fins al punt que ha dificultat el fet d’abastir palots per a la recol·lecció de la nova durant tot el mes de juliol.Tota aquesta problemàtica ha obligat a retardar recol·leccions i ha deixat calibres inferiors a 60 mm per a nectarina i 70 per a paraguaians penjats a l’arbre o a terra per excés de maduració.A partir de mitjans de juny es va detectar l’aparició anticipada de la mosca del Mediterrani, que ha trobat en la fruita de rostoll un camp favorable per reproduir-se i proliferar. És una de les plagues clàssiques de la fruita de pinyol, molt prolifera, que pot fer postes i aviva en fruita de llavor, caquis, figues, raïm, cítrics.

Les bones temperatures i el fet de poder reproduir-se en la fruita que hi ha penjada a l’arbre i no té protecció fitosanitària han donat una proliferació de la plaga com no l’havíem vist mai, i parlo amb l’experiència de molts anys.El meu pare, que cultivava préssec benvingut el 1950, de recol·lecció a finals de juny, anticipant-se a l’aparició de la mosca, controlava la mosca amb esquers de vidre plens d’aigua de dessalar el bacallà o fosfat amònic com a atraient similar a les funnels actuals per fer captures massives. Varen aparèixer els primers insecticides actius: Mlathions, Dipterex, Diazinon i finalment Lebaycid, que hem emprat en la defensa i control fins a la prohibició o caiguda de registre farà uns 15 anys. Val a dir que el prohibit aquí permet l’entrada i comercialització de fruita tractada amb aquests productes provinents del Marroc, Sud Àfrica, Xile o l’Argentina als lineals espanyols i d’europeus. El control actual davant la forta i excepcional proliferació de Ceratitis s’està fent amb captura massiva col·locant trampes de funnels amb atraients impregnats de Lambda Cihalotrin o plaques amb Deltametrina, que possibiliten la captura o mort de mascles per disminuir la fecundació de femelles i, per tant, les postes, però per completar el control cal fer aplicacions periòdiques amb piretrines per tenir un control acceptable, però no total.

Amb la prohibició del Lebaycid, utilitzat durant més de 40 anys, fent una aplicació quan es detectaven les primeres Ceratitis, dos com a molt del verolat a la recol·lecció pràcticament un mes i un cost per hectàrea que no superava els 100 €, controlaven la plaga pràcticament al 100%. Actualment, la captura o confusió té un cost d’uns 300 €/ha, i a més durant aquest temps cal fer aplicacions amb piretrines de 4 a 6 amb un cost global d’uns 500 €, un total de 800 a 1.000 €/ha. El control no és total i té el risc que en la fruita que aparentment està lliure de larves de Ceratitis a la recol·lecció al final aquestes es trobin avivades i siguin motiu de reclamacions a les centrals que recauran sobre el productor, que serà com sempre el pagano del problema.

Una campanya amb molts bastons a les rodes:1r) Encariment en els costos de producció, sobretot per la laboriositat de l’aclarit. 2n) Escassetat de personal i encariment en els costos de recol·lecció.3r) Destriaments per calibres petits.4t) Superposició de maduracions i destriaments al camp.5è) Augment de costos en controls fitosanitaris: Trips, Moniliosis, Ceratitis.6è) Les exigències dels lineals comportaran majors destriaments al producte lliurat a les centrals.El circulant de producció per a recol·leccions de 30 a 35 tn pot arribar al 0,50 euros/kg, a la qual cosa caldrà afegir l’amortització de plantació, que pot ser de 35.000 euros/ha per plantació protegida de calamarsa, la que gravita uns 4.000 euros en amortització durant 10 anys i el lloguer o rendiment de la terra uns 1.000 euros/ha, cosa que incrementarà globalment els costos en 0,14 euros/kg. En plantacions protegides l’assegurança gravita un 8% del valor assegurat, per tant, cal deduir un 7,2% del valor assegurat envers el 8% de cost sobre el capital declarat.Cal esperar el retorn que rebrem per la collita entrada a les centrals. L’esperança la tenim en les varietats d’agost i setembre, que sembla que porta millor perspectives i preus que la de juny-juliol.Per a una propera campanya caldrà fer previsions més acurades i en temps ficar els mitjans més escaients per salvar o evitar la problemàtica viscuda enguany.