No defallirem

Ràbia, indignació, frustració, impotència, injustícia, violència.. són alguns dels qualificatius que descriurien el sentir dels catalans aquell fatídic i infaust Primer d’Octubre. El que en l’imaginari col·lectiu havia de convertir-se en una festa de la democràcia, va acabar sent un dia de tristor, amb records nefastos que encara donen tombs en el nostre cap i amb unes imatges incrustades en la nostra retina que de ben segur no oblidarem mai.

Però la majoria compartireu amb mi que també va ser un dia d’unitat, de poble. Un dia de sentiment de pertinença a un país, a una comunitat unida per aconseguir qualsevol cosa. Un dia d’haver tocat amb els dits la victòria. Aquest també és un sentiment que ens acompanya quan pensem en aquell primer dia d’octubre de 2017. Han passat ja sis anys i ho recordem amb la mateixa nitidesa que si ho haguéssim viscut ahir.Des del govern municipal de Lleida, després de la victòria a les urnes el maig del 2019 amb Esquerra Republicana, vàrem impulsar la Comissió Especial de l’1 d’Octubre, que va recollir els testimonis dels qui varen viure en primera persona aquella diada de la ignomínia, una iniciativa que ha posat el seu gra de sorra perquè els lleidatans i lleidatanes víctimes de les càrregues policials tinguin dret a una reparació institucional. Des d’aquí tot el nostre suport i força, i encoratjar-los que no defalleixin en la lluita. Els seus testimoniatges –enregistrats en vídeo–, així com la documentació gràfica que ens ha pervingut, han de servir per crear un fons propi a l’Arxiu Municipal de Lleida perquè generacions presents i futures puguin comprovar la dimensió d’aquell furibund atac a l’exercici d’un dret fonamental com és anar a votar.Mentre ens aixequem amb més força i perseverança que mai –com hem fet sempre!–, cal recordar que després d’exercir el dret a vot va iniciar-se sis anys de repressió que han costat molt de revertir. Els líders polítics foren empresonats o exiliats, Catalunya fou sotmesa al 155 i a la usurpació de totes les competències i la suspensió del govern propi i la causa general contra Catalunya no va quedar-se només aquí, son moltes les persones que –encara a dia d’avui– pateixen les conseqüències, en nombroses causes obertes, per haver fet possible l’1 d’Octubre, per haver-se manifestat els dies després en favor de la democràcia i la llibertat.La Comissió Especial de l’U d’Octubre també va aconseguir que l’Ajuntament de Lleida es posicionés a favor de l’amnistia i el referèndum com a via per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol. L’amnistia està molt a prop de ser una realitat, i és imprescindible per tancar la carpeta de la repressió i iniciar la carpeta de l’autodeterminació.Gràcies, Comissió Especial de l’U d’Octubre! Gràcies per recollir els testimonis d’aquells fets i documentar-los; gràcies per donar suport a totes les víctimes veïnes i veïns de la ciutat de Lleida, i gràcies per fer posicionar la Paeria a favor de l’amnistia i que se celebri un nou referèndum perquè Catalunya decideixi lliurement el seu futur. Ara només ens queda demanar al nou Govern del PSC de la Paeria de Lleida que no deixi de banda els acords i conclusions de la Comissió citada, i que se’ls faci seus. Que es posicioni, de nou, alt i clar, en favor de l’amnistia, que tiri endavant el fons municipal amb tots els testimonis aportats i que institucionalitzi la commemoració del Primer d’Octubre. Per tots els lleidatans i lleidatanes que van defensar la democràcia aquella jornada. Llibertat i democràcia. Amnistia i autodeterminació. Aquests tornaran a ser, ben aviat, els clams que Catalunya fa anys anys que malda per aconseguir el dret a ser. Per ser sobirans del nostre present però, sobretot, del nostre futur. Per totes les persones que van lluitar pels nostres drets i llibertats i ja no hi són. Per totes les que ho van fer l’U d’Octubre i ho tornarien a fer demà. Per totes les persones que vindran. No defallirem.