Relleu a l’empresa familiar

El relleu en els llocs de l’empresa és inevitable, ja que tots estem de pas en aquest món. No convé deixar-ho en mans dels astres mitjançant la improvisació. L’empresa familiar, que són la majoria, té dues característiques específiques: és menys freqüent, ja que els càrrecs solen tenir una longevitat major, i la presència dels sentiments és major.

La planificació del relleu és un tema que molt fàcilment es pot posposar i les urgències del dia a dia poden portar-la a calendes gregues. A més, per als predecessors, pot ser una qüestió desagradable, ja que significa fer front a la pròpia finitud; o haver de prendre decisions difícils per les seves conseqüències familiars. Més d’una persona pensa: “Quan jo falti ja ho solucionaran ells, i si es barallen, jo no ho veuré.”El relleu és un procés 4x4, ja que n’hi ha de diferents, de relleus i intervinents. N’hi ha quatre: en la direcció, el govern i la propietat de l’empresa, i el lideratge de la família. El fundador sol desenvolupar els quatre rols que no es diferencien fàcilment. Però cal procurar diferenciar-los temporalment, i potser també en els continuadors. És important tenir clara la diferència entre propietat, govern i direcció. La propietat d’una companyia aèria no habilita per pilotar avions, i no és el mateix pilotar un avió que dirigir el trànsit aeri. El lideratge en la família és el més difícil, ja que no pot atorgar-se, ha de guanyar-se per reconeixement voluntari de la resta d’integrants.En el relleu intervenen quatre tipus d’actors: els predecessors, l’empresa, la família i els continuadors. Els predecessors han de solucionar dues qüestions: què faran quan passin la posta? Poden ser traballadictes, es dediquen 24/7 a una cosa amb la qual gaudeixen, i de què viuran? La família, quina actitud prendrà? Posarà oli als engranatges o sorra? Per a la resposta cal tenir en compte tant els familiars de sang com els que no ho són. L’empresa potser precisa reformes per adaptar-se als diferents estils i capacitats de predecessors i continuadors. Finalment, quants són aquests i si tenen voluntat d’implicació o de rendistes és un altre factor important per planificar el relleu. Excepte en el cas que es refereixi a la propietat, ha de considerar-se la possibilitat d’externalització.La planificació del relleu ha de ser un vestit a mida en funció de cada empresa i família. No és el mateix un negoci de cent mil euros que de cent milions, ni una família de cinc persones que de cinquanta-cinc. Però en tots els casos la primera qüestió és respondre a si el millor és continuar, vendre o tancar; perquè continuar és una opció, no una obligació. Les qüestions per respondre a això són la viabilitat i atractiu de l’empresa, la voluntat i la capacitat dels continuadors. Cal evitar deixar a la següent generació un regal enverinat.Una qüestió a tenir en compte en la planificació del relleu en la propietat és el de la fiscalitat. Es compleixen els requisits per gaudir dels beneficis fiscals de l’empresa familiar? Hi haurà líquid o realitzable suficient per a fer front als costos fiscals? No convé decidir per qüestions fiscals, però han de tenir-se en compte.Una pregunta habitual que em fan és quan cal planificar el relleu. Deixant a part que ha d’haver-hi pla de contingència per cobrir els llocs clau de qualsevol empresa, la planificació és recomanable iniciar-la amb una antelació mínima de cinc anys al moment en què vagi a produir-se cadascun dels relleus. Un gran problema és que la majoria d’empreses no tenen fixada dates de sortida per als membres de la família. En la direcció convé que no sigui més enllà dels 70 anys, i en el govern dels 85. També és important l’edat dels continuadors per evitar que se’ls passi l’arròs.És recomanable que en la planificació del relleu participin tots els actors. Un extern pot ajudar al fet que aquesta participació sigui el més positiva possible, però les decisions sempre han de ser de la família. Els externs som com la llevadora en el part, la nostra funció és ajudar en la presa de decisions tenint en compte totes les alternatives i punts de vista.És important tenir en compte que la paraula relleu indica una coexistència entre predecessors i continuadors. La durada d’aquesta depèn de les característiques d’aquests i del tipus i grandària del negoci. El recomanable en la direcció és entre mig i tres anys. Però com seria si el continuador no fos familiar?