L’aigua nostra de cada dia

L’any 1984, el cantautor valencià Raimon deia: “Al meu país la pluja no sap ploure; o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera; si plou massa és un desastre.” I seguia dient: “Qui portarà la pluja a escola?; qui li dirà com s’ha de ploure?”

Aquestes paraules, de fa gairebé 40 anys, són avui més vigents que mai. Amb l’episodi de sequera i d’emergència climàtica que viu el país, és evident que ens agradaria poder decidir quan, on i com plou, per repartir l’aigua arreu del Principat i de Ponent. Però no ho podem fer.El que sí que podem fer, però, és cuidar l’aigua que tenim i no malgastar-la. De fet, no només podem sinó que ho hem de fer, és la nostra responsabilitat. I en aquest sentit, des de les institucions, ho hem de procurar per unes bones infraestructures de tractament i canalització de l’aigua.Per això, des del grup de Junts-Impulsem a la Diputació de Lleida partim de tres premisses: 1 ) L’aigua cada dia serà un bé més escàs, per culpa de l’emergència climàtica. 2) Cal millorar les infraestructures per al consum de l’aigua de boca. 3) Cal ajudar els pobles més petits a sufragar aquestes millores des de la Diputació.

En primer lloc, és evident que cada dia les pluges oscil·len més. El problema no és que hi hagi un descens general de pluges, sinó la inestabilitat que genera tenir períodes amb molta aigua i d’altres amb gens. Això farà que, en el futur, l’aigua sigui un bé cada dia més escàs.En aquest sentit, resulta evident que cal millorar les infraestructures per al consum d’aigua en boca. Tot i que els municipis han fet molts esforços, el dèficit d’inversió en el cicle integral de l’aigua segueix sent important. Tant pel que fa a l’eficiència de les conduccions, ja que en la majoria de municipis el diferencial entre l’aigua captada i la facturada és molt gran, com també pel necessari traspàs de comptadors analògics a comptadors digitals.És així com arribem al tercer punt, a la tercera premissa que justifica la moció. Malauradament, no tots els municipis poden fer aquesta inversió, pels pocs habitants que tenen. Encara hi ha un 20-30% dels municipis de la demarcació que no poden optar a les subvencions de l’ACA per invertir en millores del cicle de l’aigua.

Per tot això, podem afirmar que la moció és de mirada llarga i sentit de país. Perquè l’objectiu principal de la moció era ajudar els pobles més petits de la Plana, el Pirineu i l’Aran a portar a terme aquestes inversions, que moltes vegades no poden fer per falta de recursos. I 4 milions d’euros, per la Diputació de Lleida, són més que assumibles.Malauradament, però, el Govern de la Diputació que formen ERC, el PSC, Unitat d’Aran i Pacte Local la van rebutjar. No entenem els motius de la seva negativa, però des de Junts-Impulsem seguirem treballant i fent propostes per millorar el dia a dia de la ciutadania; per enfortir les terres de Ponent; per cuidar els nostres recursos i patrimoni natural; en definitiva, per cuidar l’aigua nostra de cada dia.