Ja som 8 milions.

Catalunya ha assolit una altra fita rècord: ha superat els 8 milions d’habitants. Segons l’Institut Català d’Estadística (Idescat), som 8.005.784, 4.065.088 dones i 3.940.696 homes. Pel que fa a la distribució geogràfica en el territori, quasi tres quartes de la població de Catalunya –el 73,5%–resideix a la demarcació de Barcelona, mentre que el 10,7% ho fa a Tarragona, el 10,2% a Girona i el 5,6% a Lleida.

És evident que la distribució de la població no està equilibrada territorialment, bàsicament per l’elevada concentració de residents als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. De fet, més del 73% de la població de Catalunya resideix a la demarcació de Barcelona, i poc més del 26% a la resta de demarcacions. Lleida concentra el percentatge més petit de població, de fet, no arriba al 6% del total de residents de Catalunya, i alhora la major extensió de territori.D’altra banda, la densitat de població a les grans àrees urbanes ha anat augmentant notablement en les últimes dècades. Des de l’any 2000, la població s’ha incrementat en un 25%, i la gran majoria d’aquest creixement s’ha concentrat a les zones que ja estaven històricament poblades: capitals de comarca, de demarcació i, sobretot, l’àrea metropolitana de Barcelona.A Catalunya la mitjana de densitat és de 242,7 habitants/km², a l’àrea metropolitana és de 2.003,9 habitants/km² i a zones com l’Alt Pirineu i l’Aran, per posar un exemple, de 12,9 habitants/km². Uns percentatges que de ben segur s’han aguditzat amb el pas dels anys com a resultat de l’increment del pes de l’àmbit urbà respecte al rural.Si ens fixem en els municipis de fins a 1.000 habitants, els anomenats micropobles, l’efecte del despoblament encara es fa més gran i més dramàtic. Constitueixen el 51% dels municipis del país (487 dels 947), el 51% de l’extensió del territori (16.305 d’un total de 32.108 km²) i en ells tan sols hi viuen –hi vivim– menys del 3% de la població, concretament 207.205 habitants.A aquestes xifres cal afegir l’envelliment de la població en entorns rurals: estudis recents indiquen que més d’una cinquena part de la població ultrapassa els 65 anys i, d’aquesta part, el 20% en tenen més de 85.Una situació cada cop més greu que fa sonar totes les alarmes des del punt de vista de l’equilibri territorial i que ens està deixant un rerepaís escanyolit, enfront a unes àrees metropolitanes cada vegada més denses en població.Crec que aquest no és pas el futur esperat i desitjat per al nostre país. Els avantatges que pot generar un plantejament global més equitatiu i la importància de crear oportunitats arreu a través d’una suma real dels valors del món urbà amb els del món rural pot revertir la despoblació de les zones rurals i facilitar que la seva gent hi pugui viure amb uns nivells de qualitat de vida comparables. I això, a més, comportarà també molts beneficis per a les zones urbanes. Parlem de medi ambient, d’alimentació, de recursos naturals i d’un llarg etcètera de factors que es generen en l’àmbit rural i són també força necessaris i valuosos per al món urbà.El món rural necessita unes zones urbanes vigoroses i a les zones urbanes els cal un món rural potent i del tot viu, i només d’aquesta manera aconseguirem el país que totes i tots, o si més no la majoria, imaginem i volem.Cal combinar una visió conjunta i solidària d’aquesta situació amb la implementació de polítiques adients a aquesta realitat. Cal sumar la coneixença profunda del territori que té l’Associació de Micropobles de Catalunya amb una voluntat real per part de les Administracions de treballar per superar aquestes desigualtats creixents. Si ho aconseguim, crec sincerament que podrem revertir una realitat preocupant que ens pot conduir al desastre. Hem de posar ja fil a l’agulla i, per suposat, no perdre l’esperança. Encara hi som a temps!