La Casa de Vallmanya

La Casa de Vallmanya, finalment, serà salvada de l’oblit. Aquesta és la gran victòria popular. La situació de l’edifici principal semblava encaminada a la letargia de l’oblit, sobretot quan aquest estiu la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va descartar declarar-la com a bé cultural d’interès nacional, quan un gir inesperat de guió va esdevenir a les portes de Nadal del 2023.

Efectivament, el 22 de desembre del 2023 es donava a conèixer que per fi s’arribava a un acord a tres bandes per salvar la Casa de Vallmanya. Aquell dia, la Generalitat, la Diputació i l’ajuntament d’Alcarràs van fer públic el conveni per adquirir l’antiga casa de la família del president Francesc Macià a Vallmanya, per encarar-ne la rehabilitació. A la fotografia pràcticament no faltava ningú, bé potser hauria estat bé convidar algú de la plataforma Salvem Cal Macià, que durant anys ha mantingut la flama encesa i no ha deixat decaure la reivindicació. Però, com tots sabem, l’hora de les fotografies és l’hora dels polítics, fins i tot dels que no han cregut en el salvament de la casa.El conveni estableix que l’immoble passi a ser de titularitat pública, per la qual cosa es destinaran uns primers 120.000 euros per la compra a favor de l’ajuntament d’Alcarràs, i la resta, uns 800.000, per a la rehabilitació que aconsegueixi revertir el greu deteriorament de la casa. Això és el que sempre hem demanat les persones i entitats adherides a la plataforma Salvem Cal Macià, per la qual cosa mostrem la nostra satisfacció inicial.Tanmateix, després ha de venir el següent pas, que no és altre que donar contingut i raó a l’esforç econòmic que han fet les institucions. D’aquesta manera, segons el mateix conveni, l’ajuntament d’Alcarràs es compromet a adherir-se a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica del Memorial Democràtic, de manera que la Casa Vallmanya passarà a formar part de la xarxa de municipis i llocs que donen contingut a la Memòria Comuna de Catalunya. L’adhesió a la xarxa implica la senyalització de la zona i l’elaboració d’activitats pedagògiques i divulgatives per reforçar el coneixement de l’obra i la vida del president Macià.L’anunci d’aquest acord es feia públic a les portes del 90è aniversari de la mort de Francesc Macià, esdevinguda el 25 de desembre del 1933, però sorprèn encara el profund desconeixement d’aquesta memòria popular al voltant de la seva figura. D’aquesta manera, Xavi Coral, el periodista terrassenc de l’informatiu del migdia de TV3, presentava la notícia de l’acord com el salvament de la casa d’estiueig de Francesc Macià, com habitualment fa el desinformat conjunt periodístic barceloní que controla els mass media catalans.Senyores i senyors, punt número 1: Macià i la seva família no estiuejaven a Vallmanya, ho feien a Vilanova i la Geltrú, que era la seva vila natal; punt número 2: Vallmanya era, sens dubte, la seva casa o residència familiar des de finals de la dècada del 1910 o començaments de la del 1920, i punt número 3: la casa de Lleida, ubicada al número 1 de Canonge González, avui desapareguda, havia quedat els darrers anys com a segona residència dels Macià Lamarca.A Vallmanya, per exemple, van portar la Biblioteca de Francesc Macià, les joies de la família, el piano d’Eugènia Lamarca, la dona de Francesc Macià i propietària de la finca, i tota la seva documentació personal.De fet, quan Macià torna de l’exili el 1931, se li fa una rebuda espectacular a Catalunya. En quina ciutat? A Lleida, on el 8 de març del 1931 es va viure una jornada d’exaltació republicana catalanista sense precedents. Els diaris del moment explicaven que Macià s’havia traslladat “des de Vallmanya acompanyat d’una quarantena d’automòbils que feien flamejar al radiador i als costats dels parabrises banderetes catalanes”. En arribar el cotxe a la plaça del Príncep de Lleida, just al cantó de l’estació de trens, Macià va ser rebut a les 12 del migdia per una gran gernació. La crònica parla de 30.000 persones vingudes des de diverses contrades de Ponent i també de Manresa, Barcelona, Tarragona i Reus. Tanta gent es va aplegar als afores de l’estació de Lleida que el cotxe descobert que el conduïa per la rambla Ferran fins a l’Arc del Pont Vell va tardar dues hores per fer un trajecte d’uns 300 m. En definitiva, Macià és un personatge vital per a Catalunya, però molt sovint perdem la perspectiva ponentina de la seva vida i formació política. L’anunci d’aquest acord és una notícia fantàstica. I tot i que caldrà seguir l’evolució dels esdeveniments, sens dubte aquest és el millor colofó de la iniciativa popular que va sorgir per salvar el darrer vestigi moble de la seva memòria. Avui, com sempre, bon Nadal!