Se’ls ha aturat el rellotge

El temps és relatiu. Amb el nou govern municipal, les expectatives de canvi eren altes, però amb el transcurs del temps trobem les coses al mateix lloc, les mateixes converses, parlant de la deixadesa, de la decadència, de la brutícia i de la inseguretat que s’ha instal·lat Lleida.

Per molt que ens vulguin fer creure que ens hem de conformar amb la situació actual, per molt que el socialisme assumeixi que la brutícia, la deixadesa i la inseguretat formen part del paisatge lleidatà, no significa que ho assumim la resta. Que a ells se’ls hagi aturat el rellotge, no significa que la resta no vulguem que la ciutat avanci cap a un nou temps. Que el seu model és obsolet ho sabem i que en el soterrani del model de ciutat socialista sempre hi ha una planta més, també.Ens queixàvem que en el mandat de Pueyo la ciutat no avançava i, ara, amb els socialistes, tot continua igual o pitjor, d’una manera tan exacta que resulta artificial i inquietant. Per molt que intentin dissimular-ho, el sidral està muntat. Van fer creure que tot canviaria, que tot seria un obrir i tancar d’ulls, però sentim el déjà-vu de sempre. El temps és relatiu. Han transcorregut més de sis mesos de les idees grises del (nou) govern. Diran que han modificat les ordenances fiscals per facilitar obrir nous negocis al Centre Històric, quan per al Centre Històric el que cal és un nou POUM, amb un projecte transversal, amb visió de ciutat. De què serveixen els beneficis fiscals si després els emprenedors no poden guanyar-se la vida? Les persones volem desenvolupar els nostres projectes de vida amb llibertat i seguretat i no dependre de bonificacions impositives que tarden més a tramitar-se que a obtenir-se.Els autònoms, empresaris i emprenedors no busquen subvencions. Es conformen amb administracions que faciliten les gestions, els tràmits, que generen confiança i no enredin.Però ja saben: socialisme o llibertat. Diran que han optat per habilitar un terreny per construir una macromesquita al polígon, que ha resultat un autèntic nyap que no agrada a ningú. Diran que volen millorar la mobilitat a Lleida quan seguim sense un pla estratègic i aprovant la pròrroga del caos de la mobilitat en què ens han instal·lat. Diran que han aprovat un nou pressupost, per una Lleida més justa, més verda, més saludable, més segura, més de tot. Tant de tot, que estem instal·lats en el tot i res. Diran que la ciutat avança a la velocitat de la llum i els altres, els de la Lleida que no es veu reflectida amb el model socialista, diem que tot plegat va en la lentitud pròpia d’un equilibrista novell que camina sobre una corda que no ha trepitjat mai. Soc dels que pensen que el temps és relatiu, que serà més o menys llarg depenent de com me’l prengui. Se’ns farà molt lent continuar així. Em pregunto: més enllà de culminar els projectes de l’anterior govern, què proposa l’actual? La residència de Pardinyes?Alguns vam defensar-la, ara els socialistes se n’han oblidat? I la coberta de la pista de la Bordeta? I les piscines de la Mariola? I la neteja? I la seguretat? I la mobilitat? I les okupacions? I a posar la mirada cap a l’Aragó oriental i en la Catalunya interior? Rodalies?Manteniment de les zones verdes? Erradicar el porta a porta a Pardinyes i Balàfia? La il·luminació dels carrers?Per cert, i la regidora d’Esports? On està l’auditoria sobre les instal·lacions esportives municipals? O no l’han fet perquè no les han trepitjat o no la mostren perquè no s’atreveixen a planificar la seva reparació amb la seva corresponent partida. Si volen, els facilito la nostra pròpia auditoria sobre les instal·lacions esportives, la que hem fet a força de trepitjar el terreny. Em dirigeixo als clubs i entitats esportives de la ciutat. Principalment, a les que us han deixat sense escolta activa o sense aportacions. Us diran que, a partir d’ara, potser podeu optar a les subvencions per concurrència competitiva. Aquesta proposta els la van fer al teixit veïnal i cases regionals durant el passat mandat. Els recomano que els preguntin quin va ser el resultat. La més sincera resposta del perquè no sortiu al pressupost municipal o per què se us disminueix la col·laboració és perquè no s’hi aposta. Ras i curt. El temps és relatiu. El temps del socialisme és relatiu.