TRIBUNA
No recordar el passatcondemna a repetir-lo
Tinent d’alcalde i regidor de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida
“Els que viviu segurs a les vostres cases escalfades. Els que trobeu en tornar al vespre el sopar calent i cares amigues. Considereu si això és un home: qui treballa en el fang. Qui no coneix la pau. Qui lluita per un tros de pa. Qui mor per un sí o per un no.” Amb aquest fragment de l’escriptor italià deportat a Auschwitz Primo Levi, que explica en primera persona l’experiència als camps de concentració nazis, emmarquem la commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat.
Avui, 27 de gener, tenim el deure ètic, moral i històric de recordar totes les vides segades per l’Holocaust nazi. Homes, dones, també un milió i mig de criatures que hi van morir, i altres milions de persones d’arreu d’Europa que en van ser víctimes per sempre, tot i que van arribar a sobreviure l’horror dels camps. Primo Levi, número de matrícula 174517, escrivia: “Sucumbir és el més senzill: només cal complir ordres que es reben, no menjar més que la ració, atenir-se a la disciplina del treball i del camp. L’experiència ha demostrat que només, excepcionalment, es pot durar més de tres mesos”. Un 27 de gener del 1945, les tropes soviètiques van alliberar el camp d’Auschwitz-Birkenau, a Polònia. Seixanta anys més tard, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7 que designava aquella data com a Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims Contra la Humanitat. I així ho commemorem també a la ciutat de Lleida, amb diversos projectes que volen recordar els deportats lleidatans i transformar aquest patiment en un aprenentatge col·lectiu, amb un marcat caràcter pedagògic, sobretot per a les generacions més joves. Un bon exemple és el Projecte Stolpersteine. Hi ha 31 llambordes instal·lades en diversos carrers de Lleida i, durant l’any 2024, se’n col·locaran 10 més. Amb totes les eines possibles, hem de recuperar aquelles veus perquè, tal com també escrivia la deportada catalana Mercè Núñez Targa –número de matrícula a Ravensbrück 43225, número 4068 a Buchenwald–: “I ara em creureu a mi? Potser no. Però és veritat i cal escriure-la, la veritat, encara que molts arronsin les espatlles amb escepticisme. Escriuré perquè cal dir-ho encara que no en sàpiga massa, amb el meu vocabulari empobrit per l’exili; perquè no es tracta de fer obra literària, sinó de dir la veritat.” És cert. Sense aquelles veus i aquella veritat, no podem continuar construint la història i, tal com llegim en un dels cartells a l’entrada del Museu del camp d’Auschwitz, correm el risc de caure en la trampa que adverteix la divisa de George Santayana: “Aquells que no recorden el passat estan condemnats a repetir-lo”.Per tal de no oblidar, l’ajuntament de Lleida us proposa acompanyar-nos demà diumenge a les 12 del migdia davant del monument FITA, al carrer Jaume II, per recordar uns fets que marquen la història universal, però també una realitat que van viure en pròpia pell persones que, sense saber-ho, tenim més a prop del que ens pensem.