El dilema de Junts: avançar o retrocedir

Avançar o retrocedir. Aquest és el dilema que té Junts damunt la taula. Un dilema incomprensible per a la majoria de persones que aquests dies m’estic trobant pel carrer. Es tracta d’aprovar o no la Llei per a la normalització política, social i institucional a Catalunya. Aquest és el seu títol i el millor resum de la llei.

Una llei molt sòlida des del punt de vista jurídic, enriquida en seguretat en el tràmit parlamentari, que té com a objectiu noble passar pàgina per tancar una etapa de 10 anys de confrontacions i crispació. Tancar una dècada perduda a Catalunya amb repercussions negatives també per a Espanya.La pregunta que cal imposar-se és si és o no important avançar en la línia de la convivència. Si és important o no ho és generar aquesta convivència per poder avançar en polítiques que realment preocupen la ciutadania: la plena ocupació, construir un entorn segur per a les empreses, avançar en drets i, en un context molt complicat de canvi climàtic, tractar de resoldre problemes, com la sequera, tots plegats.N’hi ha, però, que semblen estar més còmodes en el “com pitjor, millor per a mi”. N’hi ha que sembla que volen reincidir en el mal ús de la política per seguir en la confrontació permanent. Allà cadascú amb la seva manera d’entendre la grandesa de l’exercici de la política. No ens hi trobaran. Els i les socialistes sempre estarem en el camí de la solució i, tant de bo, al carril de la confrontació no se situés cap partit polític. Potser parteixo, personalment, d’una visió del món ideal, però no concebo que hi hagi persones que se sentin còmodes en el soroll, l’insult, la tensió i la divisió.Acabo com he començat: el que és important és la solidesa jurídica del text i que s’aconsegueixi l’objectiu que persegueix. L’objectiu final de la llei és normalitzar la política, social i institucional, a Catalunya i a tot el país. Tota la resta és soroll.Mentre uns clamen, altres posem solucions, després de massa anys, al conflicte a Catalunya que el PP no només no va saber gestionar sinó que el va empitjorar a bateria de decisions nefastes. Quan hem patit les majors esquerdes ha estat amb el govern del PP: dos referèndums il·legals, una declaració d’independència, lleis de desconnexió.. La dreta i els seus socis, Vox, poden clamar tant com considerin que Espanya es trenca, però no, Espanya ara no es trenca. Espanya ara es recompon.Els i les socialistes estem convençuts que, a la llarga, fins i tot aquells que avui posen el crit al cel s’adonaran que és una bona llei que permetrà que avancem, junts, pel camí de la convivència i la concòrdia.