Feijoolàndia

El Partit Popular ens té acostumats des de fa massa temps a la incoherència, a la incongruència i a la mentida; no obstant això, aquests darrers dies hem vist com, en un exercici de cinisme absolut, Alberto Núñez Feijóo arrossegava el seu argumentari a les terres de Feijoolàndia confonent, encara més, el seu electorat.

Feijoolàndia és la màxima representació d’un món on la hipocresia i la mentida no tenen límits. On follets, diables, fantasmes, dracs i altres éssers imaginats i imaginaris pretenen fer-se realitat a base d’esculpir cíniques i falses teories que, amb els mesos, es descobreix que ni són veritat ni existeixen.A Feijoolàndia es passa del “no m’he reunit amb Junts” al “només m’he reunit amb ells per fer un cafè” per acabar descobrint, mesos després, que hi va haver reunions amb propostes serioses per lligar la investidura de Feijóo. A Feijoolàndia es passa d’acusar els partits independentistes catalans de “promoure el terror” a l’“és molt difícil demostrar que són terroristes”. A Feijoolàndia promouen la il·legalització de partits nacionalistes i independentistes i al veure l’enrenou que això va generar es desdiuen d’un escrit que portava la seva pròpia firma. A Feijoolàndia han enganyat milers de ciutadans convocant-los a una manifestació contra els indults perquè significava “claudicar” davant els independentistes, i aquests dies acabem de conèixer que l’agenda del PP per a Catalunya era oferir indults per a la reconciliació entre catalans i entre Catalunya i la resta d’Espanya. A Feijoolàndia viatgen a Brussel·les per menysprear la feina que està fent el Govern de l’Estat per recuperar la convivència i posen en dubte el nostre Estat de Dret basant-se en mentides i retrets, però després descobrim que el PP hauria fet el mateix que aquest Govern si no hagués depès dels vots de Vox. A Feijoolàndia et diuen un dia que l’amnistia és “un atracament a la democràcia” i als mesos, prenent un cafè amb setze periodistes, reconeixen que la van estar estudiant.Però res de nou sota el sol, perquè Feijoolàndia també es va anomenar Aznarlàndia o Rajoylàndia. Van ser els mateixos que van enganyar la ciutadania gallega i la resta d’Espanya amb el Prestige; els que van amagar informació després de l’atemptat més gran que ha patit Espanya; els que van mentir a la ciutadania prometent miracles econòmics per superar la crisi financera quan l’únic que hi va haver van ser retallades salarials, pujades d’impostos, retallades a l’estat del benestar i ajudes. Sí, moltes ajudes per als bancs i els fons voltor. Els mateixos que a Madrid, sota el mandat d’Ayuso, intenten amagar a la ciutadania la mala gestió de les residències durant la pandèmia, que menteixen descaradament al dir que hi ha una dictadura colant-se per la porta del darrere i deliren a l’afirmar que després del tancament de les places de bous el que ve és la sequera.Espanya, per sort, té un president del Govern amb les idees clares i un rumb definit. Un Govern que sap cap on va el nostre país, que aposta per la convivència i el retrobament i que està disposat a afrontar els problemes reals de la gent i millorar la vida dels ciutadans i les ciutadanes. Costi el que costi, fins a la darrera gota de suor. Espanya no necessita convertir-se en Feijoolàndia. Espanya és molt més que aquest soroll i aquest odi, és molt més que les fal·làcies i la tensió. Per això, si es volen quedar instal·lats a Feijoolàndia que s’hi quedin, però que deixin el Govern treballar perquè Espanya prosperi. Perquè per això estem els i les socialistes, per deixar-nos la pell per totes i per tots.