El 2024 no serà dolent
“El 2024 no serà dolent” és el resum de la conferència impartida recentment per en Domingo Carbajo Vasco a la Cambra de Comerç de Lleida sota el títol Perspectives de l’economia espanyola. Va començar advertint que era pessimista i que no té cap bola de vidre per endevinar el futur. Va recordar que “les previsions són molt difícils, sobretot sobre el futur”, i que John Galbraith va dir que “les previsions econòmiques fan de l’astrologia una ciència respectable”. Aquestes són les meves notes de la sessió. Una de les conseqüències del signe negre de la Covid és l’actitud “carpe diem” que ha incentivat el consum (també potenciat per l’escut social) i el turisme. La productivitat de la nostra economia és baixa i va a la baixa, en part degut al pes del sector serveis. Tenim sol i vent, cosa que ens posiciona bé com a font energètica descarbonitzada.
Portem disset anys de dèficit públic, i el deute públic ha passat del 36% al 110% del PIB (la mitjana de l’OCDE és del 34%). El deute d’avui és impostos de demà o inflació. El 2024 hi haurà ajustos de la despesa pública, sobretot si no s’aproven els pressupostos. El sector privat s’ha desendeutat. S’ha de tenir en compte que el PIB només mesura el que té “valor”; no té en compte, per exemple, l’impacte ecològic. Estem perdent posicions en la renda per càpita. L’envelliment de la població treu pressió al mercat de treball i l’augmenta al sistema sanitari. La disrupció tecnològica crea incertesa; eliminarà alguns llocs de treball, però potser altres no es jubilaran. Els conflictes mundials s’estan enquistant.
En 2024 hi haurà creixement mundial desaccelerat. Augmentaran les desigualtats i, en conseqüència, les tensions socials. La inflació estarà controlada i els tipus d’interès, estables. Iberoamèrica, en general, malament. L’estancament alemany reduirà les exportacions i el turisme. El gran problema que tenim és que no es fa front als problemes estructurals, per falta de consens polític: reforma de l’administració pública, baixa productivitat, educació, desequilibri fiscal, aigua i despoblació rural. El creixement serà territorialment desigual. Com hem dit al principi, “el 2024 no serà dolent”, si els factors exògens (externs sobre els quals no es pot influir) no causen més problemes. El 2025 serà pitjor, sobretot si guanya Trump al novembre, ja que és mentida que als empresaris els agrada el risc, el que volen és estabilitat i certeses. Cal diferenciar la macroeconomia de la microeconomia.
