80 anys de l’Institut Nacional de Colonització a casa nostra

Ara farà 80 anys que en un racó del Segrià naixia Sucs, un dels quatre únics pobles que l’Institut Nacional de Colonització (INC) va veure necessari construir a Catalunya. L’INC es creà l’any 1939 com un organisme que havia de dur a terme profundes reformes socials i econòmiques en un període d’autarquia en la qual Espanya estava isolada del món i necessitava treure rèdit de camps abandonats després de la Guerra Civil.

Per a aquesta tasca s’establí la creació d’un seguit de pobles de colonització en llocs erms però susceptibles de posar en reg. Tanmateix, Catalunya fou una de les comunitats menys afectades pels plans de l’INC, ja que només es van implantar quatre nuclis: Sucs, Gimenells, el Pla de la Font i el Poblenou del Delta. L’INC va acabar construint prop de tres-cents nous pobles de colonització entre els anys 40 i 70 del segle XX, especialment al centre i sud de la Península. Aquesta iniciativa provocà un trasllat de 55.000 famílies que fugien de la misèria de l’Espanya de postguerra. Pel que fa a la zona del Segrià, l’INC va voler aconseguir 16.000 hectàrees entre els termes de Lleida, Alpicat i Alcarràs. Aviat, els grans tenidors de terres van voler fer-se valer i conscients de la seva posició privilegiada van especular. Alguns d’ells van fer negocis fabulosos, imposant a l’INC uns preus que deixaven molt enrere els taxats pels perits de l’Administració. Només en el cas de Sucs van passar de pagar 972 pta/ha a 2.601, amb una sobrevaloració del 267,6%. Finalment, només es van expropiar les terres menys rendibles i més difícils de transformar en regadiu i la xifra d’hectàrees expropiades en aquest sector es van rebaixar a poc més de 3.600.L’any 1944 s’oficialitza la compra dels terrenys que donarien lloc al nou nucli de Sucs, donant el tret de sortida a la creació dels quatre pobles de colonització previstos. Els primers serien Sucs i Gimenells, i ja entrats als anys cinquanta i seixanta s’estrenarien el Pla de la Font i Vensilló de Llitera, aquest darrer a la província d’Osca. Per a Sucs, l’arquitecte encarregat del projecte seria l’aragonès José Borobio Ojeda (Saragossa, 1907-1984). D’ell en destaca una arquitectura tremendament racionalista, regionalista i eclèctica. Com que els plànols servien, tant per a dissenyar els nous pobles a Andalusia, a Extremadura o a Castella, es nota en la nova població de Sucs uns trets típicament del sud: cases de planta baixa, blanques i amb esglésies inspirades en un neoclassicisme amb tocs barrocs de les zones rurals més meridionals. La major part dels pobles de colonització, com el de Sucs, són presidits per una gran plaça central amb algun tram porticat, normalment ubicats en alguna cruïlla d’antics camins principals. Aquest serà el lloc escollit per ubicar els dos edificis principals de la nova vila: l’església amb el seu campanar (fita i far de tot el poble) i la casa de l’administració o ajuntament. Després vindrien les illes de cases que variaran depenent de l’arquitecte, però que evitaran les quadrícules perfectes per trencar les perspectives monòtones. Buscaran la separació del trànsit de vianants del de carruatges i vehicles amb grans voreres enjardinades i s’establiran un seguit de petits boscos que voltaran la població. En resum: un lloc idíl·lic. Als colons se’ls entregava una casa i una parcel·la que havien de pagar en terminis, tot i que sovint, quan arribaven les cases encara no estaven acabades i havien de viure en qualsevol lloc i de qualsevol manera. A més, s’hi afegia que els camps encara eren pedregars que trigarien anys a poder produir. El projecte de l’INC fou –malgrat tot– quelcom innovador que va transformar un camp arrasat i menystingut en veritables pols d’atracció que van oferir una oportunitat de vida a famílies atenallades per la fam i la pobresa.