Bon dia, em presento

Després d’una intensa reflexió he decidit acceptar i presentar-me a les eleccions al Parlament del 12M a la llista de Junts+Puigdemont per Catalunya. Amb la voluntat d’incorporar perfils independents als segons llocs de totes les candidatures, el president m’ha demanat que l’acompanyi i, després de tota una vida lligada d’una manera indirecta a la política, he decidit fer el pas i acompanyar una gran diputada i alcaldessa, com la Jeannine Abella, que lidera aquesta magnífica llista, i plegats ajudar a restituir el president de la Generalitat, en el càrrec que no hauria d’haver hagut de deixar mai.

És el projecte amb el qual em sento més identificat avui en dia, una opció independentista, transversal, que entén que la política que cal avui no va essencialment ni de dretes ni d’esquerres, sinó de resoldre tant com sigui possible les necessitats i problemes del país amb un govern fort i una gestió competent. Però sobretot el que vull és aportar el meu gra de sorra per fer créixer Lleida i que ens acabem de creure quesom la segona capital de Catalunya, envoltada pel Pirineu i la Plana, l’autèntic rebost de Catalunya i amb un grandiós potencial d’industrialització i excel·lència agroalimentària. Per això, amb el suport i de la mà de tots els que estimem Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran vull ser una peça útil per resoldre les qüestions més importants per, com deia la cançó, “fer Lleida gran”. He viscut envoltat de política des que tinc ús de raó. El meu pare polític, en Francesc Mestre i Andreu –primer alcalde democràtic de la Roca del Vallès i un segon pare per a mi–,em va transmetre valors com l’honestedat, la responsabilitat i l’estimació a Catalunya. També vaig tenir la fortuna de compartir incomptables converses polítiques amb un homenot, en Romà Planas, que em va marcar profundament. Ell va patir l’exili amb el president Tarradellas, en va ser el cap de gabinet, i després de 38 anys va poder tornar juntament amb ell, tot restituint les institucions catalanes després de 40 anys de dictadura franquista. Les dificultats que va patir i les seves anècdotes em van enfortir encara més el valor de la democràcia. Finalment, va poder ser alcalde de la Roca, però malauradament només tres mesos, perquè estant al seu despatx de l’ajuntament un aneurisma a l’aorta li causà la mort. El seu substitut aleshores fou Salvador Illa Roca, el número dos a la llista municipal, actual secretari general del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat.En Romà, una persona profundament catalanista, defensava una relació federal entre Catalunya i Espanya i entenia que els tentacles franquistes encara estaven molt presents en les estructures d’estat als anys 90, cosa que no ha canviat gaire des d’aleshores. Sempre em deia que Catalunya es defensa des de la Generalitat, que la màxima institució n’és el president i que fins que el president no torna la institució no està plenament restaurada. No entenc com gent independentista ha volgut menysprear i minimitzar actualment la figura d’un president exiliat com Carles Puigdemont. Els fets han demostrat la transcendència del seu exili. No li agrairem mai prou. Tinc clar que en Romà no estaria gens orgullós del comportament del PSC en tot el procés, i no cal dir del seu deixeble. Una de les seves frases era: en política s’ha de ser generós i en moments de gran transcendència encara més. En aquestes pròximes eleccions, després de tot el que s’ha aconseguit, que no ha estat gens fàcil, tenim l’oportunitat de reparar la perversió que els exilis han suposat per al sistema democràtic, si fem que retorni el president Puigdemont. I cal que ho faci de la manera més contundent i inapel·lable que hi ha en democràcia: guanyant, vot a vot, les eleccions. Ara en tenim l’oportunitat.