Les Afrànies

Afrània era una lliberta, una esclava que a la Ilerda romana del segle primer va ser alliberada, una dona de la qual ben poc sabem, més enllà d’una làpida funerària que, tot i el flagrant oblit, ens observa des de la casa d’Onofré Cerveró, al número 19 del carrer de la Palma.

Però han estat i són moltes les Afrànies. L’anomenada Lex Afrania va prohibir, explícitament, que les dones poguessin exercir l’advocacia, sent audaç promotora del sostre de vidre. A l’Estat espanyol no va ser fins a l’any 1910 que una Reial Ordre va autoritzar les dones a cursar estudis universitaris, possibilitant així l’exercici de professions com l’advocacia o la medicina. María Ascensión Chirivella, la primera dona advocada, o Clara Campoamor, entre altres, van construir un camí pel qual ara nosaltres podem transitar. També va ser Clara Campoamor qui va impulsar el primer debat al Congrés dels Diputats, el 1932, sobre l’abolició de la prostitució, el més gran dels captiveris que resten intactes i que, lluny de ser l’ofici més antic del món, és la violència més vella que hi ha. Com canta Nina Simone a Quatre dones: “De qui soc? De qualsevol persona que tingui diners per comprar-me.” Definida per Kajsa Ekis Ekman, la prostitució és sexe entre dues persones, una que en vol i una altra que no, i com que el desig està absent, els diners el substitueixen. Amb la coartada del consentiment, el que es compra és la submissió de la dona. El consentiment només és expressió de la llibertat sexual de les dones, no desapareix darrere la porta d’un lavabo ni sota la vergonya d’un milió d’euros, de cap de les maneres pot ser mercantilitzat.La prostitució i l’explotació sexual de les dones i les nenes són formes de violència i, com a tal, suposen un obstacle per a la igualtat entre dones i homes. La prostitució és incompatible amb la dignitat i el valor de la vida humana i, per descomptat, amb el feminisme, radicalment oposat al fet que es pugui denigrar un ésser humà a la condició de mercaderia, per molt que es pretengui encobrir la desigualtat, la pobresa i altres situacions d’extrema vulnerabilitat sota una anestèsia de falsa llibertat. No claudiquem amb l’esclavisme de l’“et compro perquè puc fer-ho” ni amb la mentida d’“em venc perquè vull”. Com bé assenyala la jutgessa del cas Carioca, Pilar de Lara, “ser prostituïda no és una elecció, sinó més aviat l’única opció”. Sabem que la demanda és bàsicament masculina i també que sense aquesta no hi hauria oferta. Sense clients ni proxenetes cau l’estructura prostitucional.Es tracta de decidir si la societat que volem construir és una societat de persones, homes i dones, dignes i lliures. Nosaltres ho tenim clar: som abolicionistes i per això diem que som feministes. Els drets de les dones i de les nenes són drets humans i no estan en venda.