Romànic de la Vall de Boí sota el cel Starlight d’Aigüestortes

a finals d’abril 38 corals arribades de tot Catalunya han cantat a les esglésies romàniques de la Vall de Boí en un multitudinari acte de celebració dels 900 anys de consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, en què s’ha posat en valor també altre patrimoni de la Vall reconegut per la Unesco.

Les construccions de pedra seca, la celebració del solstici d’estiu (la popular baixada de falles), el so de les campanes i el cel nocturn són els altres valors patrimonials que posseeix la Vall de Boí i la Ribagorça, i que han estat reconeguts per la Unesco amb diversos segells els darrers anys.Quan l’any 1956 es va declarar la protecció d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb poc més de 10.000 ha, amb la classificació de parc nacional (el segon màxim nivell de protecció internacional per a un espai natural), ningú a la Vall de Boí ni a la comarca hauria pensat que seguit d’aquest reconeixement n’arribarien encara uns quants més, de la mà de la prestigiosa Unesco (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, amb les sigles en anglès).A la Vall de la Fi del Món, com l’anomena el veí de Taüll i autor de diversos llibres sobre la història i el patrimoni de la Vall de Boí Francesc Ribas Juanati, s’aplega una garbera de fenòmens que fan d’aquest territori un indret únic al món. El predomini del granit i la força del gel de les darreres glaciacions li han deixat una herència natural de desenes d’estanys i cursos d’aigua, i el famós fenomen d’Aigüestortes, protegits com a parc nacional.A la Vall de Boí també s’escuncen els pics més alts del Pirineu català, com la Punta Alta i el Comaloformo, i un relleu morfològic sever i exigent que la van mantenir durant segles (fins ben entrat el segle XX) molt aïllada. Justament el resistent granit i aquest aïllament són les causes principals, segons els experts, que les esglésies romàniques homenatjades aquesta setmana hagin arribat als nostres dies tan ben conservades i poc transformades. Però foren les magnífiques pintures dels diversos mestres que van treballar al Taller d’Erill les que van atraure les mirades de tothom i des del primer moment: les de Puig i Cadafalch a inicis del segle XX i les dels pèrits experts de la Unesco l’any 2000.Tant si visiteu les originals al MNAC com les còpies d’autor i l’espectacular videomapatge de Taüll, si mentre recorreu la sala o l’església mireu els ulls del Cristo en Majestat (conegut com a Pantocràtor), sentireu que ell us segueix amb la seua mirada penetrant, de jutge i autoritat ineludible. I ho fa eixemonit (eixerit) dalt de la màndorla envoltada de l’excepcional blau de Taüll amb què els experts han catalogat aquesta exclusiva tonalitat que evoca el món celestial gràcies a un material geològic que abunda a la zona de Tolva, on hi havia templers, i que no té res a envejar al caríssim lapislàtzuli.Les baixades de falles més populars i espectaculars de tot el Pirineu tenen lloc, sia per Sant Joan, per Sant Quirc o altres patrons, en els set pobles que integren el municipi de la Vall de Boí. I al poble de Boí ni tan sols durant la Guerra Civil es van deixar de celebrar, i només la passada pandèmia per la Covid-19 les van aturar aquell any, només aquell trist 2020.Però segurament el patrimoni més desconegut que s’ha reconegut (amb el segell Starlight) per la Unesco és el cel nocturn net del parc nacional i de la Vall. Un cel net de cap contaminació lumínica que permet observar i gaudir dels astres de nit, i somiejar amb els estels.El somni de conservació i protecció dels valors patrimonials (naturals, culturals i etnològics) que a la Vall de Boí va començar amb el parc nacional no s’hauria d’esxafarnar amb preses de decisió o gestions que s’allunyin d’aquests objectius. Espero de bon tros que el nou director que avui s’estrena al parc se’ls faci seus i no entrepussi amb cap gamelús que anteposi interessos crematístics.