Hem de poder
patrona de la Fundació Catalunya Europa
Diumenge vinent els catalans som cridats a les urnes per a les eleccions més importants, atès que les polítiques públiques tenen el seu negociat a Europa. No obstant això, estudis revelen que les eleccions europees interessen ben poc a un 30 per cent de la nostra població, i molt, només a un percentatge del 16%.
D’altra banda, les mateixes fonts marquen canvis en les tendències ideològiques, que preveuen una reducció de representants en les famílies parlamentàries ecologista i lliberal, i un augment en la dreta conservadora i la ultradreta. La integració dels grups de l’arc parlamentari europeu atorga capacitat de decisió i, per tant, de govern als partits als quals pertanyen els candidats que nosaltres votarem si, finalment, ens convencem de complir amb el deure de la participació.Els noms dels seixanta-un eurodiputats que ens representen a Europa estan escrits, doncs, en les llistes de partits polítics que, un cop escollits, generalment, s’adscriuran en grups polítics que van des de les forces d’esquerra socialistes i comunistes sense complexos fins a les d’extrema dreta euroescèptica i antiimmigració (Identitat i Democràcia); passant per les forces socialistes i socialdemòcrates (Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates); les que són principalment d’esquerres que inclouen ecologistes i defensors de l’autodeterminació (els Verds-Aliança Lliure Europea); les liberals i centristes (Renew Europe); les conservadores liberals de centredreta (Partit Popular Europeu); i les de dreta i extrema dreta (Conservadors i Reformistes Europeus).Per tant, els qui volem una Europa de progrés que vetlli pels drets socials, que defensi el coneixement, que cerqui nous models de producció; que es comprometi amb el seu entorn, i que gaudeixi d’una bona salut democràtica hem d’exercir el nostre dret a vot amb extrema urgència.Es tracta, en definitiva, d’escollir els representants per a un nou període de construcció europea que basteixi l’Europa creativa, valenta i responsable del llegat Maragall que defensem des de la Fundació Catalunya Europa, fermament compromesa però sense adscripció a cap partit polític. Aquest és el repte.El debat ja no és si volem o no Europa sinó el model d’una unió que ha de permetre gestionar tots els aspectes fonamentals als quals no podem fer front en singular.És el moment de triar si volem que les ciutats hi tinguin més a dir, de fer de la immigració una solució, d’afrontar el canvi climàtic, d’exercir la responsabilitat de la pau, d’ampliar la Unió per a enfortir els seus valors. Si no, quin serà el nostre, de llegat?El resultat electoral de diumenge marcarà unes noves majories al Parlament Europeu i l’ordre del dia de la nova Comissió: l’aplicació del Pacte Verd Europeu, el calendari de l’ampliació, el suport a Ucraïna, el futur dels Tractats.. I, especialment, la dotació d’una entitat pròpia –econòmica i política– a la Unió Europea.De la decisió de la ciutadania dependrà la qualitat de la nostra civilització, i per això ens cal estar informats, ser crítics, estar vinculats a la realitat local i compromesos amb la generació de riquesa i l’equitat.Les dificultats són enormes –des de la descarbonització al canvi climàtic; de la creixent desigualtat interna als desplaçaments de població per raons econòmiques, climàtiques o de violència; de la proliferació de nous i vells conflictes a noves amenaces en forma de delinqüència organitzada; de les demandes de col·lectius minoritaris a l’augment de la ultradreta...– però com l’Europa que volem hem de ser creatius, valents i responsables. Hem de poder.