Reptes davant una nova campanya fruitera

Superat un mes d’abril amb climatologia estiuenca en la primera quinzena i generosa de pluges. Tot i algunes gelades que han afectat vinyes de Verdú i la Vall del Corb i Raimat, i fruiters d’Alfarràs, Ivars, Albesa i altres punts de l’Urgell, podem preveure unes produccions normals de fruita dolça, salvant casos de veseria en fuji, i d’escassa floració en pera conference, probablement per les altes temperatures i excés de gibberel·lines en el moment de diferenciació de gemmes de flor del mes d’agost-setembre; en fruits secs es preveu una bona producció d’ametlla a excepció de la varietat vairo; les oliveres presenten una bona mostra que possiblement tindran un bon quallat, per tant, producció si les pluges l’acompanyen.

El problema de sequera està pràcticament superat, tot i que alguns sembrats estan quedant agostats per les temperatures i el vent sec de la segona setmana d’abril. Previsiblement, els embassaments assoliran bones reserves i permetran primeres i segones sembres de panís. La perspectiva és d’un optimisme contingut, atès que al món agrícola difícilment la satisfacció és plena.Queden problemes pendents i previsibles per a la campanya fruitera que iniciem amb una de les feines més laborioses en fruiters de pinyol: l’aclarida que juntament amb l’esporga i recol·lecció absorbeixen entre un 60 i 70% de les depeses de producció, amb el repte que, en especial en l’aclarida necessària per assolir la qualitat i calibres que exigeix el mercat, cal fer-ho pràcticament i íntegrament de forma manual, condicionat i limitat en el temps que va des de la floració a l’enduriment del pinyol, la qual cosa exigeix a la pràctica quasi el doble de mà d’obra de l’esporga i recol·lecció, amb costos que superen els 2.500 €/ha en varietats de nectarina i paraguaià. Dins l’àrea fruitera, les necessitats de mà d’obra amb dedicació total podem xifrar-les en unes 25.000 a 30.000 persones en mesos des de maig a mitjans de setembre. Personal actiu i responsable que es fa difícil de trobar quan tenim 20.000 aturats a Lleida, 250.000 a Catalunya i més de 2 milions a l’Estat, que esquiven les ofertes de treball. País de subvencionats, drets i obligacions per als contribuents i empresaris. Un altre tema pendent és la mosca del Mediterrani, que caldrà monitorar per entreveure la seva activitat sobre la fruita primerenca i la que anirà madurant fins al novembre. Monitoratge, captura massiva i tractaments van suposar despeses superiors als 1.000 €/ha amb la incògnita i problemes als lineals i consum. Hem deixat enrere una part important de la solució al problema: la utilització de mascles estèrils per a disminuir la intensitat de plaga, a València i països com Xile, Israel, l’Argentina, els EUA, que s’està practicant des de l’any 1960.Continua el problema d’invasió de conills que no s’ha superat amb el control cinegètic i tots els sistemes emprats, aquí deixem de costat les experiències i resultats efectius en la utilització de l’Arvalin, que respecta la fauna predadora i controla adults i camades als caus, però que les veus i denúncies de grups ecologistes i animalistes que s’imposen per damunt de tot han frenat l’aplicació.Al Segrià la calamarsa ha afectat plantacions de nectarina i pera, l’assegurança és efectiva quan l’afectació és superior al 70%, però insuficient per la devaluació que suposa amb la producció quan les afectacions són inferiors. La cobertura amb xarxes es fa difícil de costejar amb beneficis de 0,10 a 0,20 € per kilogram, el finançament a través de fons operatius són insuficients, mentre que els centenars de milions de Next Generation són destinats a inversions que no generen riquesa i continuïtat. Treballem i invertim en aliments per a la societat, però els nostres vots i el pes electoral són insuficients. L’agricultura no figura als programes electorals i per assegurar-nos-en només cal mirar els que es van presentar el 12 de maig.