Albert Espinosa: càncer i vida

Albert Espinosa, reconegut escriptor i conferenciant, va ser el protagonista de la Jornada Anual del Club ESADE Alumni que es va dur a terme al Club Tennis Lleida. Ho va fer amb una conferència titulada “Si creus en els somnis, ells es crearan”, en la qual va compartir la seva visió sobre el poder dels somnis i com convertir-los en realitat.

Albert, la vida i obra del qual són un testimoni de resiliència, d’esperança, d’amor i del poder transformador de les paraules, és conegut no només pel seu talent com a escriptor, sinó també per la seva inspiradora història de vida. Als 14 anys, li van diagnosticar un càncer d’ossos, tan maligne que els metges li van donar només un 3% de probabilitats de supervivència. Va passar 10 anys a l’hospital (dels 14 als 24 anys). Un període marcat per la lluita constant i les cirurgies, que no només li van prendre una cama, un pulmó i part del seu fetge, sinó que també el van convertir en un filòsof del patiment i l’esperança. Aquesta experiència li va canviar la vida i la seva visió del món, un fet que es reflecteix en cadascuna de les seves obres, de manera que ha aconseguit transformar la seva lluita personal contra el càncer en una font inesgotable d’inspiració per a milions de persones de tot el món.Durant la seva xarrada, l’escriptor va descobrir la importància de viure amb intensitat, de trobar la bellesa en les coses més petites i de no perdre mai l’esperança. En els seus diferents llibres, ens ofereix una perspectiva única sobre la vida i la mort, l’amistat, l’amor, la pèrdua i la superació. Les seves paraules ens recorden que, fins i tot en els moments més foscos, sempre hi ha llum i podem seguir, tirar endavant i trobar una raó per somriure.Albert Espinosa ens ensenya que la vida no sempre és fàcil, però que cada desafiament és una oportunitat per créixer, per aprendre i per ser més forts. Ens ensenya que el trist no és morir, que el trist és no viure intensament la vida i que la mort no és el final temut, sinó una part inevitable del cicle de la vida; que saber perdre és tan important com saber guanyar i que ambdues experiències són essencials per al creixement personal; que perdre és guanyar i que perdre és la manera més sincera de guanyar la vida; que no existeix la felicitat permanent, sinó un seguit de moments puntuals que hem d’aprendre a reconèixer i valorar; que no hem de deixar-nos d’estimar mai, malgrat totes les coses que hàgim pogut fer malament o que ens hagin fet mal. No és fàcil estimar-se. Estimar no és només acceptar-se. Estimar-se és obrir el cor. L’Albert sempre ha ressaltat la importància de l’amor propi i de l’autoacceptació. L’amor és un sentiment cap als altres i una pràctica diària que passa per cuidar-se i respectar-se a un mateix.Ens ensenya també que els infants malalts dels hospitals il·luminen el món i li donen corda; la importància del contacte humà, especialment per aquests petits guerrers i guerreres amb càncer, ja que una abraçada, unes carícies o un petó, poden tenir efectes terapèutics i emocionals significatius, donant suport als nens en sentir-se estimats i acompanyats en aquesta difícil lluita; que la vida no sempre és fàcil; ens va recalcar la importància que els joves no perdin la cultura de l’esforç i la necessitat d’enfrontar-se a les coses amb valentia i determinació; d’ensenyar els infants a valorar les coses i la necessitat de transmetre’ls el missatge: que cal lluitar, en els moments bons i en els dolents.Gràcies, Albert, per la lliçó rebuda. Gràcies perquè has sabut transformar el dolor en un motor de canvi positiu. “El més important a la vida és no tenir por a viure-la”.