Un any perdut

Arriba l’estiu i tot s’atura. Bé, tot no. Des del món local ja fa mesos que tenim la sensació que tot està aturat i que només falta que arribi l’estiu i ho acabi d’aturar definitivament.

Sense pressupostos per aquest 2024 ni a Catalunya ni a Espanya, immersos en un clima d’incertesa i poca estabilitat en un permanent bucle electoral on la lluita entre fronts dreta-esquerra o eix nacional, sumat a l’abstenció massiva i la pujada de l’extrema dreta, paralitzen l’anàlisi de la raó davant l’acció curtterminista i de regat curt que no permeten ni uns mínims de mirada llarga per acordar una estratègia de país per seguir avançant.En aquest context, amb un govern en funcions on no només la part política és provisional, sinó que tota l’estructura governamental de segon nivell i de proximitat territorial també està en un estat, ja permanent, de provisionalitat, els ajuntaments tenim un problema diari d’impossible resolució. Delegats/es de Govern, directors/es de Serveis Territorials, tot és provisional. No només no tenim pressupostos, tenim provisionalitat absoluta en la interlocució entre el món local i l’administració. Aquesta provisionalitat no ens permet ni desencallar temes, ni prendre decisions, ni concertar reunions.. Així es fa molt difícil donar resposta al dia a dia de la ciutadania. Encara més greu que el fet de no tenir pressupostos és no tenir la interlocució real i efectiva per anar avançant en tot allò que podríem anar tirant endavant en una situació de normalitat. Des del món local, que som la baula més dèbil de la cadena, però també la que resisteix més pressió, necessitem un govern ja! Com a plataforma municipalista, des d’Ara Pacte Local –que no fem seguidisme a cap partit–, demanem que hi hagi govern per recuperar l’estabilitat i per poder exercir la nostra funció com a electes de proximitat. El món local necessita reformes estructurals que passen gairebé totes per modificacions legislatives que només es poden afrontar si tenim un Parlament en marxa i un govern que governi. El model nascut de la LRSAL del 2013 ha col·lapsat i les persones, la ciutadania, estem al final de qualsevol procés de relació amb l’administració. Hem de poder treballar des de la “cuina” per canviar les coses, repensar-nos i aplicar els principis d’eficàcia i eficiència d’una vegada per totes, perquè aquest mal que sí que fa soroll que és el populisme i l’extrema dreta, s’alimenta de la inacció i la paràlisi del sistema. Com escrivia recentment el lleidatà Antoni Gelonch, cal preguntar-nos si les administracions públiques han confós la transparència amb la burocràcia i el control. Nosaltres creiem que sí, que quan la transparència es converteix en l’excusa per no fer o per fer-ho lent, el desencís, la desafecció i l’esgotament allunyen la ciutadania del “jo institucional” que totes i tots hauríem de tenir. Un any perdut? Sí. Un més.