La presó de Lleida

‘La presó de Lleida’ és una cançó popular lleidatana que descriu de manera poètica –si és que això és possible– les dures condicions de vida a la presó i la desesperació dels engarjolats, alhora que posa de manifest la solidaritat entre els reus i la difícil situació a la qual s’enfrontaven per superar dia rere dia una situació límit entre la vida i la mort.

Segles després, aquella presó ha crescut i canviat de lloc, però quan fa 60 anys es va traslladar de la plaça Cervantes al que ara és Ciutat Jardí, a dècades vista no es va preveure que un dels creixements de la ciutat aniria cap a aquella banda i que el Centre Penitenciari Ponent tornaria a ser engolit per la trama urbana i que, avui, ens trobaríem amb l’estructura carcerària més vella de Catalunya i que requereix amb urgència la decisió sobre el seu futur immediat.Ningú qüestiona la necessitat imperiosa d’impulsar un nou centre, però això no és bufar i fer ampolles, sinó tot el contrari. Cal escollir un solar amb unes característiques molt concretes i amb bones comunicacions i accessos als centres hospitalaris, a les estacions d’autobús i de tren, a la comissaria i als jutjats, així com definir tots els aspectes relacionats amb la capacitat i la seguretat, tant per a la població reclusa com molt especialment per als treballadors. Això són anys de feina perquè un cop es compleixin tots aquests requisits, arribarà l’hora d’iniciar les obres, acabar-les i posar-ho tot en marxa.Durant molts anys la necessitat de tenir una nova infraestructura a Lleida no estava sobre la taula, però fruit de la insistència i la constància l’any 2023 la Conselleria es va comprometre per primera vegada a estudiar-la. Des del començament d’aquest mandat, la pilota és al teulat del govern municipal, que és qui ha d’oferir el nou espai físic per albergar-la, i la Generalitat, que és qui ha d’assumir la construcció perquè són seves les competències en matèria penitenciària, té les mans –i les inversions– lligades a l’espera d’unes novetats que sembla que no acaben d’arribar.De fet, sí que darrerament hem tingut notícies, amb la constitució aquest juliol de la Taula Cívica per impulsar el trasllat del Centre Penitenciari Ponent. Segons informa la Paeria, la taula en qüestió treballarà per unificar la demanda a la Generalitat perquè construeixi un equipament nou en un altre indret i per planificar els usos que podria acollir l’espai que ha de quedar lliure a la ubicació actual. En aquest ens hi són l’Ajuntament i representants del veïnat de Ciutat Jardí, però ja s’ha anunciat que la taula s’ampliarà per incloure-hi també els del barri de Camp d’Esports-Joc de la Bola i altres entitats com els sindicats.A casa meva, d’això en diem marejar la perdiu. El futur d’aquesta zona és clau i cal escoltar els representants veïnals, però això res té a veure amb el trasllat de la presó. Insisteixo: el primer i més urgent és buscar un nou espai que sigui idoni, però com ja ens té habituats el govern Larrosa, l’especialitat de la casa és muntar taules i tauletes per fer girar la troca en lloc de ser operatius i prendre decisions amb celeritat i amb el consens polític necessari en un govern que es troba en minoria. El més greu, però, és que d’aquesta taula no en forma part la Generalitat, que és qui ha d’entomar el projecte, que és qui té les competències. Entomar i finançar, per ser més precisos. Què li enviaran al Govern català, una carta als reis? L’actual govern viu en núvol d’irrealitat, encantat de conèixer-se, incapaç d’encarar els problemes reals. Per ara, el més calent és a l’aigüera.El Centre Penitenciari Ponent pot quedar embarrancat en canviar d’ubicació si des de la Paeria no s’activen immediatament els mecanismes per accelerar-ne la substitució. Portem un any de retard i no tenim cap calendari a la vista. La presó de Lleida avui és coneguda arreu del territori català per la cançó, però ja no volem més cançons ni romanços. En volem una de nova i com més aviat millor.