Sant Llorenç plorà més del compte!

Aquest mes d’agost volíem veure els Perseids, popularment coneguts com llàgrimes de Sant Llorenç, des de la terrassa del Castell del Rei, i la proposta feta per l’Associació Amics de la Seu Vella, la Societat Astronòmica de Lleida i el grup Poèticament fou totalment recolzada pel Consorci del Turó de la Seu Vella.

Érem conscients que enguany la lluna dificultaria l’observació, a més de la contaminació lumínica que fa que sigui difícil veure els estels des de la ciutat estant, però ens feia especial il·lusió a tots plegats de tenir l’experiència de gaudir d’uns dels fenòmens astronòmics que cada any es produeix en el nostre cel, especialment a partir del dia 10 d’agost, quan se celebra la festa de Sant Llorenç, màrtir nascut a Osca el 31 de desembre de l’any 225, diaca a Roma, on va morir sobre una graella el 10 d’agost del 258, a l’edat de 32 anys, durant la persecució contra els cristians decretada per l’emperador Valerià. La tradició parla de la soferta serenor del sant que va dir als seus botxins que el giressin, ja que d’un costat ja estava ben rostit; tot i amb això el dolor li va fer plorar i les llàgrimes varen semblar d’or pel reflex del foc. La coincidència de la seva festivitats amb el pas del planeta Terra per la zona on hi ha restes de la pols deixada pel cometa Swift-Tuttel, l’entrada en l’atmosfera d’aquelles petites partícules tot cremant-se i mostrant una cridanera trajectòria lluminosa en les nits estiuenques, ha esdevingut un dels atractius naturals que cada agost convida a gaudir de l’espectacle quan l’alta temperatura diürna ha deixat pas a la frescor nocturna. La zona per on entren les llàgrimes està presidida per la constel·lació de Perseu, heroi mitològic que va matar la Medusa i alliberà Andròmeda, i per això més formalment són conegudes com els Perseids.Tot això fou explicat per Ramon I. Canyelles, monitor astronòmic Starlight, i Jordi González de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL), després d’una deliciosa actuació del grup Poèticament, amb Anna Maria Giménez com a rapsoda, Ramon Zamorano acompanyant a la guitarra i acabant amb una emotiva cançó, i Ramon I. Canyelles mostrant fotografies estel·lars.Prèviament s’explicà al mig centenar d’assistents la importància patrimonial del lloc per part d’Anabel Bernadó i Joan-Ramon González de l’Associació Amics de la Seu Vella. L’origen de la ciutat al capdamunt del tossal, el punt natural més alt de Lleida, on a finals del segle XII es va construir una magnífica residència reial que va tenir un destí encara més tràgic que la catedral, ja que l’any 1812 i l’any 1936, sengles explosions dels polvorins que hi havia, les quals deixaren reduïda la vella construcció a l’ala on és el saló principal de l’edifici, recordant on s’havia casat Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó (1150), i on es feren actes tan importants com el reconeixement del nen Jaume com a futur rei de la corona d’Aragó (1214), l’autorització per bastir Castelló de la Plana (1251), el pariatge d’Andorra (1278), la Querimònia d’Aran (1313), la protecció de l’acròpolis d’Atenes (1380), les corts on fou empresonat el Príncep de Viana (1460). Mentre es feia la visita al palau reial començà la tempesta, vent i molta pluja. L’aigua sempre és d’agrair però en aquest cas els núvols que la portaven impediren de fer l’observació prevista del cel d’agost, sort que les diapositives astronòmiques mostraren allò que s’hauria pogut veure si sant Llorenç no hagués tingut una plorera tan gran. Un altre any serà!