SEGRE

ÒSCAR LALANA FOJ

Altres testimonis del Camí de Sant Jaume per terres lleidatanes

Historiador local

Creado:

Actualizado:

Conta la tradició cristiana que Sant Jaume –el Major–, com se’l coneix popularment, era un dels apòstols més estimats per Jesús. Va néixer a Galilea, a la petita població de Betsaida i va morir decapitat a mans del rei de Judea Herodes Agripa cap a l’any 44 de la nostra era.

Fou l’apòstol encarregat d’evangelitzar la Hispània romana i la tradició recull que les seves restes foren portades fins a Galícia i enterrades en el punt on s’aixecà la catedral de Santiago de Compostel·la durant el regnat d’Alfons II d’Astúries al segle IX. Un camí de pelegrinatge duria milers de pelegrins des del centre d’Europa fins a la ciutat gallega on encara es veneren les restes de l’apòstol. Aquest camí venia de França i creuava els Pirineus per diferents punts fins a ajuntar-se en un camí principal. No està clar l’origen d’aquesta ruta, si bé es conta que l’apòstol arribà a la península Ibèrica creuant el Mediterrani i desembarcant a Sancti Petri –prop de Cadis–. D’allí resseguí la costa de Portugal fins a arribar a Galícia, al Finis Terrae, on s’acabava el món conegut en aquells temps. D’altres diuen que va arribar a Carthago Nova (Cartagena), i d’altres que ho va fer a Tarraco (Tarragona).Sigui com sigui, la seva tasca evangelitzadora per aquelles terres va fer que prengués les vies romanes per endinsar-se cap a l’interior de la península. En un dels seus descansos va aturar-se a la ciutat d’Ilerda (Lleida) on va tenir lloc l’incident de la punxa d’esbarzer que es va clavar en un peu quan ja era fosc, i de com varen baixar del cel uns àngels que, ajudats de fanalets, van donar llum al sant i van poder extreure-li aquell cos estrany que tant el turmentava. Continuà el seu llarg viatge evangelitzador prenent la ruta en direcció cap a Almacelles, tot resseguint la via romana que el duria a Osca i després a Saragossa. Deixà la verda horta a la riba del riu Segre, pujà serres i cap al tard arribà a una mena de vall esquitxada d’oliveres. Unes terres eixutes, esquerpes, amb turons i serradets pedregosos i pelats. Només els salats, algun gatell i argelagues acompanyaven aquelles oliveres que creixien a l’ombradiu d’una serra en forma de mitja lluna. Des de dalt d’aquella serra, fondalada enllà, se’n recordà de la seva Galilea natal. Fou tanta la impressió que li causà aquell paratge que –segons conta la llegenda– li recordà el puig del Calvari on fou crucificat Jesucrist. Des d’aquella serra on es trobava només es veia una roca que sobresortia de la resta del vessant argilós. Era una roca amb una gran cavitat que li serviria de sostre per culminar aquella jornada. En la mateixa roca, va veure una oportuna cavitat sobre la qual disposà d’un altar provisional on fer les seves pregàries i agrair, un cop més, l’ajuda de Déu que tant i tant l’havia acompanyat fins al moment.La història del pas de Sant Jaume per Almacelles restà en la memòria dels vilatans i no fou fins als nostres dies que un pastor li explicà la llegenda a un mossèn del poble. Aquest, amant de les tradicions com era, li agradà tant la història que va voler rememorar d’alguna manera el pas de l’apòstol per la vila. Des d’aquell punt on es trobava la gran roca amb el forat que feu d’altar es contemplava una preciosa vista de tot el poble amb el teló dels Pirineus de fons. Fou l’any 1954 quan mossèn Alexandre Pedra va decidir que Almacelles havia de comptar amb una petita ermita on venerar la imatge de la Mare de Déu de l’Olivar, que restaria –per sempre més– col·locada dins del forat de la gran roca, essent fidel testimoni del pas de Sant Jaume per aquestes terres.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking