Motius per no renunciar al Comú

L’estiu és una bona època per pensar i reflexionar. També ho és per donar voltes a temes més peregrins i secundaris que s’escapen de l’agenda del dia a dia. També ho és per atendre les peticions que els lectors i lectores ens fan arribar. Aquest no és el cas, però ben bé ho podria ser.

Per què seguir en el Comú quan s’ha demostrat que poca cosa podeu fer? Quan els esforços que dueu a terme tenen més aviat poc retorn? Quan dedicant-vos a la política local perdeu l’oportunitat de fer coses més interessants, útils i plaents? Quan la vostra tasca us exposa públicament i us condiciona la vostra vida normal, discreta i banal que tot bon ciutadà té dret a gaudir? Aquestes són preguntes que ben segur més d’un ens podria fer.Aquí van algunes respostes:Perquè existim, som de veritat, responem al que vol i demanda una part de la ciutadania que ens vota o ens dona suport. Perquè si no hi fóssim l’ajuntament s’assemblaria menys a Lleida. Som d’aquells i aquelles que trobem a faltar una opció estrictament lleidatana, no condicionada per estratègies de partits, que sigui un revulsiu en una política que massa sovint ha mirat només pels interessos d’uns pocs i pel sempre s’ha fet així, sense respondre a la realitat complexa i canviant de Lleida.Perquè, com en una bona pel·lícula, fan falta bons actors secundaris que facin avançar la narració. Som el bon soldat que mostra la foto de la núvia per morir en l’escena següent, som l’inesperat encontre en la jungla que et proporciona la pista pel tresor. Som l’all en la sopa de pa, petits però imprescindibles perquè la menja no sigui insípida.Perquè no en sabem prou i cada dia en l’ajuntament ens ajuda a aprendre un mica més com funciona tot plegat. La política municipal és una escola de ciutadania i de gestió d’allò comú com cap altra, per la seua proximitat a les persones i la seua realitat quotidiana.Perquè algú ha de dir que l’emperador va nu. Especialment en una ciutat on sembla que costa ser crític amb els qui manen, sobretot amb els qui manen habitualment. Ho hem vist ara, per exemple, quan sembla que alguns extracrítics fa poc més d’un any, ara ja no pateixen ni per la neteja, ni per la seguretat, ni per res...Perquè entre cobrar un souet per fer la feina bruta a qui cobra un souàs o treballar com a burros per no veure ni un duro, preferim lo segon. Els testaferros tenen molta menys dignitat i elegància que els que fan el préssec i són molt més antipàtics.Som imprescindibles perquè en el futur els lleidatans i lleidatanes mirin el passat de la ciutat i concloguin que no tots érem iguals.Per això, en aquest nou curs polític que comença, seguirem amb la nostra tasca, si voleu de formigueta. Acompanyant cada crítica amb una proposta que miri al futur; compartint el coneixement que anem adquirint sobre la ciutat i els assumptes comuns; vigilant l’emperador i avisant-lo a cada peça de roba que perdi. Intentant recollir les aportacions de totes les persones que també us sentiu implicades en una política de proximitat orientada al bé comú i oberta a la participació.