Lectures d’estiu

No sabria dir quan, ni com, va arribar a les meves mans, però des de fa temps Terra i Ànima. Lectures sobre coses de Catalunya, escrit per Anicet Villar de Serchs, i publicat a Gráficas Bobes, 2a edició de 1935, és un d’aquells llibres que, sense tenir un lloc concret i determinat a la prestatgeria, roman damunt de la taula, a voltes amagat entre diversos papers, i/o suportant el pes d’altres publicacions més recents, però sempre disponible, perquè sempre aporta coses interessants.

No és pas un llibre voluminós i pesant, sinó senzill, i de poques pàgines, que fa un recorregut per les comarques de Catalunya, explicant llurs característiques i singularitats, incorporant relats històrics i populars lligats a cadascuna d’elles. Hi trobem poemes coneguts i memoritzats com Lo Campanar de Lleida, de Magí Morera i Galícia, o La Sardana, de Joan Maragall. Relats amb pinzellades mitològics com els del Comte Arnau, Tallaferro, El salt de la Reina Mora i La Senyora de Tous, tantes vegades repetida a casa, recordant allò que “si m’hagués conformat a menjar pa i nous, encara avui seria la senyora de Tous”, com a exemple d’allí on porten les extravagàncies i capritxos, que, per això, cal evitar. Són lectures senzilles, curtes, fàcils de llegir, i de recordar, que he repassat aquest agost en les estones quietes del migdia, en un llibre amb les pàgines marronoses i seques, degut al pas del temps, amb tapes de cartró que porten una fotografia de l’escultura de Sant Jordi, encerclada a la façana lateral del Palau de la Generalitat, tot preguntant-me per què avui aquest llibre no figura entre les lectures recomanades a les nostres escoles, atès que, per una banda, dona informació bàsica sobre el país, les seves ciutats i costums, i, per l’altra, ofereix la possibilitat de millorar el coneixement i la parla del català, perquè, senzillament, tots els texts tenen una molt bona qualitat literària.Damunt la taula tinc una de les primeres edicions de Terra i Ànima, però internet ens informa que Editorial Salvatella ha reeditat l’obra recentment, amb algunes modificacions per actualitzar-ne el contingut.Del seu autor, Anicet Villar de Serch, cal dir que fou un mestre de la Generalitat, que va fer diferents publicacions pedagògiques, i formatives, entre les quals podem esmentar Cent Felicitacions en Vers, amb el desig de recuperar el costum que sembla perdut, de trametre acurades cartes de felicitació pels sants i aniversaris, als amics i familiars.L’altra lectura d’aquest estiu ha estat una edició en facsímil, feta el 1982, de la Peregrinació del Venturós Pelegrí, que fou llibre de lectura a les escoles de Catalunya entre els segles XVII i XIX, imprès, reiteradament, a la Universitat de Cervera, que en tenia l’exclusiva de l’estampació i venda, a partir de 1730.Explica la història d’un pelegrí que va a Roma per guanyar el jubileu, i, refugiant-se d’una tempesta en un bosc, és despertat pels udols d’un gos, i se li apareix una ànima del purgatori que li demana que també guanyi el jubileu per ella, perquè es pugui salvar, puix està complint condemna i patint turment, com a successor del seu pare “gran usurer mercadejant entre gent pobre, contractant sens pietat, exercint molta crueltat.. Era molt avar, i molt inich i envejós”.I a partir d’aquí s’inicia un diàleg en què l’ànima explica per què el pecat d’usura passa del pare al fill, quina cosa és morir, com la mort (un home ferest, molt alt, i de terrible gest, desfigurat, negre i tot descarnat) l’anà a buscar mentre dormia i el porta davant Déu Jesús Sagrat, lo qual tenia audiència judicial, durant el qual el diable, per una banda, i l’àngel, per una altra, demanen que els sigui lliurada l’ànima que, finalment, és salvada per la intercessió de la Verge Maria.L’obra acaba amb Les cobles de la Mort, recordant que tots hem de morir. Conforma, en conjunt, una lectura exemplaritzant que, al marge del contingut religiós, reforça l’educació en els valors del respecte als altres, la solidaritat i rectitud, avui plenament vigents.