Una allau de propostes

L’art de la política és entendre’s i arribar a un acord. Aquesta és la missió que ens vam encomanar des que vam arribar al govern municipal de la Paeria fa més d’un any. La nostra manera de fer és clara: iniciativa pròpia, proposar solucions a situacions complexes, generositat i saber escoltar.

Creiem que és la millor manera per transformar Lleida i per tant, com més plantejaments i més aportacions posem damunt la taula, més eines tindrem i més avançarem. Nosaltres, al contrari del que pensa el líder del PP a Lleida, Xavier Palau, pensem que com més ingredients posem a l’olla, més efectiva serà i més probabilitats tindrem de fer les coses el millor possible. Els components han de tenir coherència i sentit, però totes les propostes que provinguin d’un altre partit, d’una entitat o d’un col·lectiu les respectem i les tenim en consideració perquè ens poden ajudar a créixer.El que trobem a faltar són els plantejaments del senyor Palau, que en un any de mandat s’ha dedicat a fer molt soroll però a concretar poc. Malgrat dir que té veu pròpia, actua de la mateixa manera que els seus companys i companyes de Madrid. Exercir oposició és clau per garantir el bon funcionament de les institucions, però també s’ha d’exigir als qui la fan rigor i responsabilitat. Fiscalitzar el govern no vol dir tenir barra lliure. Nosaltres creiem que davant la discrepància, cal presentar-se amb una alternativa sota el braç. Quantes propostes apareixen al recent article del senyor Palau per millorar la ciutat? Cap. També és molt sorprenent i alarmant que es queixi dels pactes per governar a les institucions. Recordi que ciutadania escull els representants, que després tenen la responsabilitat d’arribar a un acord per cercar majories i per tirar endavant una ciutat o un país. En cap cas és un mercadeig. I quan es pacta, les dues parts cedeixen i miren de trobar un acord que beneficiï la ciutadania. Potser és que el senyor Palau i el PP estan tan acostumats a governar per als seus que els molesta la cultura del pacte? Potser el problema el té el seu partit, de qui ara sembla marcar distàncies, perquè no té la capacitat de trobar una entesa amb altres formacions, més enllà de Vox? I finalment, és encara més sorprenent que digui que Lleida necessita una gestió allunyada dels extrems, quan és el PP qui s’hi atansa més.Defensar Lleida és plantejar propostes tant a la Paeria com a la resta d’administracions. Per exemple, nosaltres oferirem al nou govern de la Generalitat, en una primera fase, terrenys a Balàfia, a La Bordeta i als Mangraners per construir, entre els tres barris, fins a 250 habitatges de promoció pública. És una iniciativa que s’afegeix a les que hem engegat als Mangraners, al Centre Històric, a La Mariola i a Instituts-Sant Ignasi. Volem trobar solucions per afavorir l’emancipació de les famílies i dels joves. De la mateixa manera, també plantegem iniciatives per disposar de més recursos personals i tecnològics per reforçar la sensació de seguretat. Estem a prop d’arribar als 250 agents de la Guàrdia Urbana, obrirem el centre operatiu de la policia local al Centre Històric i estem immersos en l’elaboració del Pacte per a la Convivència i el Civisme. Són algunes de les noves mesures que s’afegeixen a la llista de propostes que ja hem posat en marxa. Com també apostem per consolidar nou sòl industrial; per generar noves oportunitats econòmiques; per avançar en una mobilitat més sostenible o per culminar el nou model d’inclusió social. Som exigents i autoexigents. Tenir la capacitat d’obtenir el suport a les diferents institucions, fruit dels resultats d’unes eleccions democràtiques, en cap cas és sectarisme. Sabem de la responsabilitat i l’exigència que això suposa. Governem pensant el dia a dia de les persones i intentant deixar el millor futur per a la infància i els joves. Mentrestant, el senyor Palau fa política pensant en la seva “autopista” per a les eleccions del 2027. Cadascú té les seves prioritats. Les del PSC són unes altres: treballar per millorar la qualitat de vida de les persones.