Millor servei, més facilitats

Lleida dista molt de ser la ciutat neta i endreçada que tots volem. Ho constatem cada cop que sortim de viatge i ens emmirallem amb les ciutats netes i cuidades del nostre entorn. I aquesta no ésuna qüestió que depengui estrictament del comportament cívic de qui hi vivim. La veritat és que fa molt de temps, massa, que és necessària una revisió a fons del servei de neteja viària i del model de recollida de la brossa. Calen canvis i no poden esperar més. Uns canvis que han de saber combinar els requeriments en matèria de sostenibilitat amb l’obligació d’atendre’ls sense complicar innecessàriament la vida de la gent.

Són moltes les causes que expliquen els motius d’aquesta situació: un contracte de neteja de fa 14 anys, de l’any 2006, que ara treballa amb maquinària obsoleta i ofereix una plantilla insuficient; una ciutat amb barris amb diverses singularitats; una recollida selectiva poc dimensionada per a una ciutat que ha crescut en població i dimensió, i l’incivisme d’alguns ciutadans que no respecten l’espai comú i que augmenta la degradació dels nostres carrers i barris. Tot plegat, provoca una frustració creixent envers el nostre entorn.Les solucions a aquesta situació són clares i tots ens hi hem de sentir interpel·lats, ciutadans i administració.Els reptes per capgirar aquesta situació són molts grans. Per una banda, el repte de la sostenibilitat. Trobar l’equilibri entre l’eficiència mediambiental i l’adaptació a les necessitats concretes dels barris i dels seus veïns. Lleida, amb diverses singularitats urbanístiques, d’habitatges diferents, socials.. i una Horta que compta amb més 3.000 cases disseminades, ha d’aconseguir implementar un sistema d’escombraries que, més enllà de posicions dogmàtiques, permeti als seus ciutadans fer aquesta recollida selectiva amb les màximes facilitats possibles. Només així podrem aconseguir la complicitat necessària per fer front al repte que se’ns encomana.I m’atreveixo a afirmar que la recollida de les escombraries, amb la implantació del porta a porta en alguns barris, ha patit d’aquest mal. Molta ideologia, massa, i poc reconeixement de les especificitats que en cada barri condicionen l’eficàcia del servei amb l’aplicació taxativa d’un model que se sosté sobre el paper però que, en la pràctica, ha tingut un impacte negatiu que evidencia la seva inviabilitat i, per tant, la seva eficàcia. Les polítiques públiques i la gestió dels seus residus és un dels reptes més importants per a una comunitat. I s’han de pensar a escala humana. Què vol dir? Cal tenir en compte si és assumible per a la majoria dels veïns o, si per contra, es converteix no només en una incomoditat sinó que provoca efectes contraris en la seva aplicació.Als veïns se’ls poden demanar certs esforços, però no tant com per trasbalsar de manera permanent els seus hàbits diaris. La societat s’ha d’adaptar a nous hàbits? Sí, si a canvi es genera un guany tangible més enllà de les dades que s’utilitzen per justificar discursos i models que no casen amb la percepció social de la realitat. Convé pedagogia, facilitats i un ritme d’aplicació que faci assumibles aquests esforços que, en el fons, ningú no es nega a fer. Cal escoltar i posar-hi creativitat per trobar les solucions que millor s’ajustin a les especificitats de cada barri i estar disposat a combinar models i evitar complicar la vida als veïns a l’hora de col·laborar en la millor gestió dels residus. És bo quan des de la política s’aporta visió i transformació al servei d’un futur millor i encara és millor quan ho fa situant-se de costat de la comunitat que representa i serveix per no caure en l’error de pensar que es pot prescindir del seu criteri.El nou contracte de recollida d’escombraries ha de permetre que, en el futur, l’avenç tecnològic permeti una bonificació econòmica a aquelles famílies que reciclin millor. Aquest ha de ser el camí!I per acabar, civisme, civisme i més civisme. És imprescindible modificar les ordenances i augmentar la formació cívica i viària. Les infraccions han de ser penalitzades perquè l’espai públic és de tothom. Només així, amb més i millor neteja, més i millor recollida i més civisme comentarem, quan tornem de viatge, quines ciutats més maques hem visitat, però sentirem orgull de Lleida i ens direm: que bé que s’hi està, a casa!