La pagesia, guardians de l’ecosistema

El Consell de la Unió Europea ha donat llum verda definitiva a la Llei de Restauració de la Natura. La nova norma pretén recuperar el 20% dels ecosistemes terrestres i marítims danyats de cara al 2030. La xifra s’enfila sensiblement en les altres dues dècades si és que es vol assolir el 60% el 2040 i el 90% el 2050. És a dir, en menys de trenta anys, es vol reconfigurar el país en pro de la fauna i la flora autòctona.

La llei obliga els estats membres a redactar plans per detallar com recuperar aquests ecosistemes, prioritzant primer les àrees en espais de la Xarxa Natura 2000. És a dir, empoderar encara més les Zones Especials de Conservació (ZEC) i les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).A Catalunya, el 94,2% de la superfície és d’àmbit rural, segons dades de l’observatori forestal. Concretament, un 64,6% és forestal i el 28,8% de conreu i el 0,7% són aigües continentals. Només el 5,8% és urbana. Amb xifres a la mà, està clar que el sector més afectat per aquesta nova llei serà, un cop més, la pagesia que de nou veu com es prioritzen els interessos de la natura als del sector primari. A més a més, si cada llei de preservació de la biodiversitat genera entrebancs al sector primari, el que estem fent és continuar augmentant la desafecció per continuar dins l’activitat agrària, un fet que ja és actualment un greu problema. Després ens estranya que el pagès no vulgui continuar i que els joves no tinguin gens d’interès a voler emprendre en un sector absolutament necessari per generar tots aquells aliments que Catalunya necessita. I cal recordar, per molt que alguns no ho entenguin (o no ho vulguin entendre), que el pagès no té cap intenció de danyar l’ecosistema, ans al contrari. I, així i tot, aquest se’l fereix constantment amb normatives com aquestes.A Catalunya, a causa dels processos migratoris, el clima, el turisme, etc. arriben espècies invasores al país que fan estralls entre la nostra fauna i flora autòctona. Les administracions poc han fet per revertir diverses d’aquestes situacions, però alhora legisla perquè ho facin els altres, per exemple amb limitacions de pràctiques agràries.Tenim casos, com la madrilla, la població de la qual ha caigut dràsticament i no compta amb cap programa de conservació. I amb altres espècies que han augmentat moltíssim la seva població i, aquestes sí, “danyen” la pagesia, i no s’hi està posant remei, com, per exemple, el de l’abellerol, que està protegit per la Unió Europea i que fa estralls en l’apicultura menjant unes 500 abelles diàries. Segons el Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya, en els últims anys ha augmentat un 78% gràcies a aquesta protecció. Sense abelles i apicultors, el potencial pol·linitzador cau en picat. I és que 3 de cada 4 aliments que mengem diàriament provenen del treball de les abelles.La pagesia amb la fauna salvatge ja sabem que no viu pas el seu millor moment. No cal dir el que passa amb els conills amb el cereal, el cabirol amb la vinya, els senglars, etc. Si no som capaços de gestionar això, com volem arribar a renaturalitzar un 90% dels ecosistemes danyats? Volem que la pagesia plegui i que depenguem de l’exterior per poder menjar?Per tant, seria bo que no comencéssim la casa per la teulada i que comencéssim a protegir més la pagesia. Això no vol dir no tenir cura de la natura, però no a qualsevol preu. Així que, en conclusió: natura sí, però de la mà d’un altre sector estratègic, la pagesia.