Desesperació i esperança

Avui fa 6 dies d’una de les tragèdies més grans del nostre segle. Havia enviat un article diferent als mitjans de comunicació. Ens van demanar que el féssim arribar abans del pont de Tots Sants. Les tràgiques imatges del temporal DANA que han assolat pobles, ciutats i vides especialment al País Valencià i la indignació de la seva població m’obliguen a escriure unes breus paraules sobre el que ha succeït aquests dies.

Les informacions del dia 30 feien témer el pitjor dels pronòstics i, ara, el malson continua. Centenars de persones han perdut la vida, centenars encara desaparegudes i milers de ciutadans enfonsats en la desesperació per una catàstrofe que ha devastat les seves vides.Les catàstrofes naturals, especialment les riuades, són difícils de contenir, però sí que la tecnologia permet minimitzar els estralls perquè les dades dels serveis meteorològics són força precises. Com en qualsevol catàstrofe, les conseqüències dels desastres poden disminuir amb una bona gestió de la crisi, abans i després dels fets: informació precisa i a temps; recursos humans i materials per arribar amb la màxima celeritat al lloc dels fets per rescatar possibles persones amb vida; organització entre les diferents conselleries; col·laboració entre les administracions i amb les entitats que treballen amb els voluntaris.. Sembla senzill i evident, però aquests dies s’ha demostrat que no sempre és així.Sempre diem: ara cal centrar-nos en les solucions i ja hi haurà temps de buscar responsables, evidentment. Però els ciutadans tenen dret a saber la veritat del que ha fallat en ple s. XXI perquè no entenen per què no van ser avisats a temps, veuen amb desesperació com l’ajuda ha arribat tard, la ferralla costa de retirar i, sobretot, l’angoixa de saber on són els familiars desapareguts. Només la solidaritat immensa dels voluntaris i voluntàries de tot arreu que arriben a València i els que recullen aliments i materials de primera necessitat, ajuda a no defallir i a mantenir l’esperança.