25 anys de Mossos a Lleida

Aquest any el Cos de Mossos d’Esquadra celebrem que fa 25 anys que vam finalitzar el desplegament a la regió policial de Ponent.

Vint-i-cinc anys que conviden a la reflexió; tenim moltes efemèrides que ja són història de les terres de Lleida i del Cos de Mossos d’Esquadra. El primer que et ve al cap és la pèrdua del mosso Antonio Camacho en acte de servei l’any 2014. Aquella nit es va convertir en la més dura de la nostra carrera professional. També recordem els agents Eduard Cosculluela i Xavier Murillo que van resultar greument ferits en acte de servei i als companys David Iglesias i Xavier Ribes, del cos d’agents rurals, assassinats l’any 2017 en acte de servei.Hem acompanyat de la millor manera que hem sabut les famílies que han patit els pitjors crims. Ens ve a la memòria la Isabel Bascuñana, la Marina Ruiz o la Manoli Pulido, entres altres. Per altra banda, si parlem d’objectius, disminuir el nombre de víctimes mortals d’accidents de trànsit també ha estat una prioritat per a nosaltres durant el nostre desplegament a les comarques de Lleida. Hem treballat per reduir unes xifres que són insuportables per a la nostra societat.Pel que fa a la conflictivitat social, creiem que hem estat capaços de trobar l’equilibri entre el legítim dret de manifestació i els drets de la resta de la ciutadania. Vint-i-cinc anys d’història del Cos de Mossos a les terres de Lleida, però.. i la societat a la qual servim? Han passat els anys i ens trobem enmig d’una societat que també és diferent. Una societat que pateix i és víctima de noves formes delinqüencials que han emergit com la ciberdelinqüència que augmenta exponencialment any rere any a causa de l’increment d’infraestructures i serveis digitals.Una societat que veu com les organitzacions criminals transnacionals s’han instal·lat en el nostre país i en la resta de la costa mediterrània principalment pel negoci de la marihuana. Amb totes les derivacions que comporta i que ja estem patint. Vint-i-cinc anys d’història de la societat a la qual servim, però.. i les persones que formem part del Cos de Mossos d’Esquadra? El primer que ens ha succeït és que ens hem fet grans. També han començat a deixar-nos els primers companys i sobretot a marxar els nostres pares. Perquè en aquesta vida, més enllà del rellotge biològic o dels requisits legals, ens fem grans quan els nostres pares i mares ja no hi són.Però més enllà dels signes inequívocs del pas del temps els mossos i les mosses de Ponent seguim al peu del canó amb la motxilla carregada amb més experiència, amb més formació i amb els valors corporatius i personals intactes. Segueix essent una prioritat per a nosaltres l’atenció a les persones a les nostres comissaries. L’atenció especialitzada a les víctimes de violència de gènere, però també a les víctimes de delictes greus com les agressions sexuals, els robatoris violents o l’atenció als familiars de les víctimes d’accidents de trànsit. Treballem per reduir el nostre temps de resposta davant les peticions de la ciutadania i això passa per millorar la nostra coordinació i col·laboració amb la resta de forces i cossos de seguretat però especialment amb les guàrdies urbanes i policies locals. Seguim, després d’aquests 25 anys, amb la mateixa força i il·lusió que quan vam començar.Perquè més enllà del concepte que tingui cadascú de país, de la llengua, de la religió, més enllà de la posició ideològica de cadascú de nosaltres, tots compartim un fort sentiment de pertinença a les comarques de Ponent, a la nostra gent, a la nostra cultura, a la nostra manera de parlar, a la nostra manera de fer. I és aquesta realitat la que serveix per entendre el nostre nivell d’implicació en el servei públic després de 25 anys. Els Mossos de la regió de Ponent no ens estimem aquesta terra perquè sigui la més bonica o la més rica, que possiblement no ho és, ens l’estimem senzillament perquè és la nostra. A vegades penso com serem quan estiguem asseguts al banc del poble o del barri carregats d’anys. Quan ja no hi hagi temps ni forces més que per la nostàlgia i els records. M’agradaria creure que serem uns vells Mossos d’Esquadra jubilats que se sentiran satisfets i orgullosos amb el que hem fet amb valentia i seny per a la gent del nostre país. I quan arribi aquest moment, si algú ens pregunta si ha valgut la pena li direm que sí. Li explicarem que ha valgut la pena aquest viatge, un viatge que se’n diu ser mosso d’esquadra i que consisteix a servir la gent del nostre país amb valentia i amb honestedat. Li direm que sí perquè hem treballat i ens hem esforçat per millorar el nostre servei i per un cos que es bellugui en la més absoluta i radical neutralitat política. Hem sabut que el més important és ser justos.Li direm que les sensacions més agradables d’aquest viatge han estat la bona consciència, l’esforç per ser millors i sobretot la predisposició a fer el bé i combatre la injustícia. Li direm que no hem fet de Mossos, hem estat Mossos d’Esquadra al servei de les persones del nostre país. Un orgull i un honor ser mosso d’esquadra i haver treballat a les terres de Lleida.