Morositat a la mora Moradilla

Quan es compleixen exactament 65 anys des de l’acabament del rodatge de ‘La fiel infantería’ (12-XII-1959), la pel·lícula de Pedro Lazaga rodada a Lleida i guardonada amb el premi Sant Jordi de Cinematografia (1961), ens arriba la trista notícia de la caiguda del que quedava de la paret oriental de la torreta del tossal de Moradilla, on es van rodar les escenes bèl·liques d’aquell encara recordat film basat en l’homònima novel·la de Rafael García Serrano (1943).

Una notícia semblant vam rebre fa quatre anys, quan un grup de representants del CECS vam pujar al tossal en plena pandèmia, un dia de Sant Pere, per reclamar que l’ajuntament de Lleida posés fil a l’agulla per tal d’evitar l’ensorrament d’aquest bé patrimonial tant emblemàtic com ignorat per l’ajuntament de Lleida malgrat haver-lo declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) al 2001. No assenyalaré el valor d’aquesta torre de telegrafia òptica de mitjans del segle XIX, exemple del nostre patrimoni industrial, però sí que vull assenyalar el valor simbòlic que representa. Es troba dalt del tossal més alt que tenim al municipi de Lleida, tot i que bona part de la població ni tan sols sap que és de la capital del Segrià perquè es troba més prop dels Alamús. Precisament és aquesta proximitat amb aquest altre municipi el que va fer que el passat 14 de març rebéssim la “feliç” notícia que deia que “L’ajuntament [dels Alamús] restaurarà el tossal de Moradilla amb aval de la Paeria” (al SEGRE). Malgrat aquest noble propòsit, fruit de diverses reivindicacions –com és la tradicional Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans, o els articles que han escrit a la premsa l’arqueòleg Joan Ramon González i l’historiador Quintí Casals (companys del CECS) o conferències com la que va presentar el primer al curs de la Universitat d’Estiu El front del Segre (Alcoletge, juliol 2023)–, la torreta que corona el tossal s’està ensorrant, i la morositat dels ajuntaments de Lleida i els Alamús per passar a l’acció ho està permetent.Precisament per reivindicar el valor d’aquest lloc vaig presentar l’any passat –quan encara hi havia tres parets dempeus–, a les jornades del CECS, la comunicació “Un topònim controvertit: Moradilla/Moredilla”, que enguany –ara que només en queden dues, de parets– podreu llegir al núm. 11 de la revista Shikar. Allà vaig parlar de la història del seu nom, estretament lligada a la del lloc, i hi aporto un bon grapat de mencions documentals del que fou el lloc i castell d’Almenarilla (des de l’any 1177 fins al 1697 en plena vitalitat, tot i que l’únic que queda d’aquella època és una necròpoli medieval a l’elevació que es troba més a llevant; al 1727 ja estava despoblat). Podem calcular, per tant, que va ser un lloc habitat durant, almenys, 600 anys, però podríem anar més enllà perquè és un topònim àrab, diminutiu romànic d’almenara “la talaia”.Des d’aquí volem fer un clam, com venim fent des de fa més de cinc anys (quan reclamàvem que fos reconegut com a BCIN), perquè les administracions apuntalin el que queda de la torre. De petit me la mirava des de la partida de Miralbò d’Alcoletge, on tenim la torre familiar, i algun cop hi vam pujar. Aleshores encara era una torre prominent; ara quan passo per la carretera, al mirar-la de costat, la mora Moradilla sembla una vella ajupida. Quina pena veure esfondrar-se així el nostre patrimoni per la morositat dels polítics, que sempre fan tard.