Aliances per a un futur millor

El novembre passat, més d’un centenar de persones dels diferents espais de l’esquerra sobiranista i independentista del nostre país vam trobar-nos per debatre a Girona sobre el futur del país i sobre el futur de les forces d’esquerres i dels seus reptes, analitzant l’entorn polític i social que ens envolta.

No hi ha cap mena de dubte que la presència de l’extrema dreta a totes les institucions ens posa al davant del mirall tot allò que no hem sabut fer, no hem sabut comunicar o gestionar, transformar o resoldre prou bé. Això és un fet i n’hem de ser conscients, hem de fer autocrítica i tornar a construir una alternativa real que posi com a prioritat els drets de totes les persones, i que realment connecti amb els problemes de la ciutadania.Però per a fer tot aquest exercici –complex i d’una responsabilitat majúscula– cal aturar-nos i pensar, aixecar la mirada i mirar quines han de ser les prioritats a curt termini i els objectius a llarg termini. És per això que a la facultat de lletres de la Universitat de Girona –capital republicana, capital de drets– vam analitzar els reptes i les transformacions que ha viscut Catalunya les darreres dècades i també vam poder seguir una taula sobre confluències i aliances d’esquerres, amb membres del BNG gallec, de MES per Mallorca, de Bildu, Comuns i Podem. “El sentit comú de la societat catalana segueix sent majoritàriament d’esquerres i sobiranista”, aquesta és una frase que va pronunciar el que va ser director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Jordi Muñoz. Una frase per a l’esperança. Muñoz va analitzar dades que diuen que, majoritàriament, la societat catalana està d’acord a reduir la segregació escolar o a regular els lloguers. Aquestes són, diu Muñoz, petites victòries ideològiques de les esquerres.Però també estem vivint –dades en mà– una crisi antipolítica que ens està portant a aquest auge de l’extrema dreta arreu. Per què? Muñoz parlava, per exemple, de la crisi de la inflació –molt diferent de la crisi d’atur que vam patir anteriorment. La inflació afavoreix les respostes conservadores i reaccionàries, així com els discursos demagogs de mirada curta. I això, sumat al canvi demogràfic de la societat actual, on el 45% de catalans de menys de 40 anys han nascut a l’estranger, és un caldo de cultiu molt i molt perillós. Contra tot això, i a favor de la vida i de les llibertats de totes les persones, cal establir un bloc democràtic i d’esquerres per donar resposta els temes que més preocupen la població: l’habitatge, l’educació, la seguretat; i fer-ho des d’un prisma que tingui sempre present el vessant social. Joan Fuster deia en un dels seus aforismes que va publicar la Fundació IRLA: “La dreta sempre és furiosa, i per això té tant d’èxit. L’esquerra tendeix a ser raonable, i es dispersa discutint.” I d’això també en vam parlar a la darrera xerrada, sobre aliances i confluències. No aconseguirem res de tot el que he citat en aquest modest article si no ens sabem xarxa i col·lectiu. Si no admetem que estem lluitant per un mateix objectiu: preservar les nostres llibertats, que tant va costar restaurar. Al nostre entendre, aquest plantejament contra l’extrema dreta és ineludible de la construcció de la República Catalana com un estat propi, que ha de ser l’eina més ferma per a garantir els drets i les llibertats.Per això, iniciem l’any amb un desig, una esperança i una proposta a totes les forces, entitats i col·lectius d’esquerres, sobiranistes i independentistes de la ciutat de Lleida. Que tinguem el temps i la voluntat d’asseure’ns i parar a analitzar el que la nostra ciutat demana de nosaltres. I que puguem trobar les forces i el compromís per estendre’ns la mà i combatre les forces antidemocràtiques –i les que van de progressistes però han decidit pactar i governar per la dreta– perquè Lleida sigui, veritablement, una ciutat de drets i oportunitats per a tothom.