Vinclar-se per vincular-se

La necessitat de sortir de casa durant la crisi de la covid-19 va comportar una revaloració dels espais naturals, en especial els rurals. Una mostra d’això fou la posada en marxa del compte de Twitter @Repoblem, en què es posava de manifest l’interès d’“anar a viure al poble”, cosa que era vista com “una oportunitat per frenar el despoblament i reequilibrar el territori”. Passats quatre anys, aquesta iniciativa segueix viva a les xarxes socials, amb nous lideratges i un posicionament més activista com prova la difusió que, no fa ni mig any, es va fer de l’acció Lo que s’està perdent!, que va consistir a enganxar cartells a les portes d’algunes cases buides de diversos pobles de les Terres de Ponent, amb imatges de persones de tota mena i condició…

Més recentment, aquesta tardor s’ha organitzat la quarta edició de les Jornades Territori de Vincles, un projecte dut a terme per diverses associacions i cooperatives que tenen com a objectiu fer front als reptes del món rural des del context de la vall del Corb. Havent fet les tres primeres edicions a Santa Coloma de Queralt, aquest cop les trobades s’han descentralitzat temàticament, i temporalment, també quant a la localització, tenint lloc a Guimerà i a Belltall, i també a Ferran, al municipi d’Estaràs, a l’Alta Segarra. En concret, el dissabte dia 9 de novembre se’m va convidar a fer una xerrada introductòria a la jornada dedicada a l’habitatge, en què la vaig definir Segarra extensa, és a dir, l’àmbit geogràfic de l’altiplà central que en l’actualitat pot delimitar-se a partir dels oligopolis propis de les indústries agroalimentàries (l’agricultura i ramaderia intensives basades en el cultiu de cereal i en la fabricació de pinsos, i la construcció del Canal Segarra-Garrigues) i de les energies “verdes” (la implantació de parcs eòlics). En aquest sentit, la vall del Corb és paradigmàtica, ja que, tot i presentar índexs de pèrdua de població superiors a la mitjana segarrenca, diversos grups formats per persones nouvingudes o que han tornat per viure-hi aposten per repoblar la contrada i resistir davant l’embat que suposen aquestes dinàmiques extractives. Pocs dies abans, havia participat en una visita que l’escola de Sant Ramon va fer al poble de Viver de Segarra, explicant als nens i nenes de primària les característiques del terrer segarrenc: sec, però històricament viu gràcies a l’aigua subterrània que, malauradament, ara es troba contaminada, cosa que no deixa d’estar relacionada amb el despoblament que presenten els nuclis de l’entorn. Quan vaig proposar d’empaperar el portal d’una casa abandonada situada al mateix poble, amb un parell de cartells recuperats de la campanya que he assenyalat més amunt (amb una àvia asseguda en una cadira de plàstic i dos nens a sobre de sengles bicicletes), la dimensió política d’aquest acte va fer aflorar el dubte quant a la seva idoneïtat, el qual va ser expressat per dues de les mestres per tal d’estalviar-se una suposada queixa parental. Parlar de despoblament i de repoblament és una qüestió política de primer ordre, sobretot en un entorn local en què, es miri com es miri, el sector primari es troba afeblit i explotat per l’agroindústria, que, altrament, és la responsable directa del creixement negatiu experimentat per les poblacions rurals més petites els darrers seixanta anys. En aquest context, aquells que advoquen per anar a viure als llogarets de la Segarra i comarques properes, generalment es troben amb una realitat adversa, desconfiada, carregada de niciesa, que es contraposa a la mirada immediata amb la qual es presenten els forans, intel·lectual, acadèmica, i per què no dir-ho, sovint també superficial. I és que una cosa és el desig de vincular-se a un lloc i una altra, ben diferent, és tenir fretura de vinclar-se, de corbar-se, de reconèixer i de conciliar les distintes dimensions que el determinen. Perquè abans d’establir qualsevol vincle, cal doblegar l’esquena, i no precisament davant els “poderosos”. Vinclar-se és alliberar l’esperit, incorporar-lo a la terra i comprendre, per, d’aquesta manera, incorporar-se, alçar-se… només així es pot assolir un lligam vertader amb el veïnatge. I, sense cap mena de dubte, això també és clau per a posicionar-se políticament.