El nostre llegat romà

Llegeixo en la premsa dels darrers dies que la Paeria de Lleida vol destinar 3,8 milions d’euros a la recuperació d’una de les joies amb què compta la ciutat i que resta amagada en un racó del centre històric de la ciutat. Es tracta de les antigues termes romanes del carrer Remolins. Aquest interès pel món romà a casa nostra, i de retruc a la nostra societat, ens recorda que gran part del que som avui en dia com a societat ho devem a la romanització que vam patir durant segles i que ens va marcar profundament ara fa dos mil·lennis.

Un dels elements principals d’aquesta ràpida romanització fou l’establiment de grans urbs i colònies que s’anaven nodrint d’immigrants d’origen romà i itàlic. L’any 27 aC, l’emperador August va elevar la ciutat de Tarraco (Tarragona) a capital de la Hispania Citerior. Aquesta enorme regió havia d’estar perfectament comunicada amb Tàrraco. Per aquest motiu calia la construcció de vies ràpides, amples, còmodes i amb petits llocs de descans de tropes i viatgers: serien les conegudes com a mansione. Pel que fa a les vies, una de les primeres fou la Via Augusta, que anava des de la Gàl·lia (l’actual França) fins a Gades (Cadis). Després d’aquesta gran via, se’n van fer d’altres que comunicaven els principals ports marítims a peu de la Via Augusta amb l’interior de la península. Eren les anomenades Viae Vicinales, i aquí és on pren importància la que passava per Almacelles.Pels estudis realitzats, es pot deduir que, des de Lleida, l’antiga Ilerda romana, sortien dues vies romanes: una primera anomenada Ilerda-Celsa (l’actual Escatró)-Caesaraugusta. Aniria pel sud i seria una via auspiciada durant els anys 9 al 5 aC pel mateix emperador August. Era una via bàsicament militar i que pretenia dominar tota la vall de l’Ebre. No obstant, aviat es va veure necessari reforçar un antic camí que voltava pel nord, ja que la ciutat d’Osca anava guanyant pes com a enclavament estratègic. D’aquesta manera, és quan –en temps de l’emperador Claudi– es converteix en via romana un antic camí que menava d’Ilerda a Caesaraugusta, passant per Osca, i que comunicava –a més– importants poblacions i mansione com Mendiculeia, Tolous, Caum, Pertusa, finalitzant en la dinàmica ciutat d’Osca, que ja tenia fins i tot una Acadèmia de Llatinitat, fundada per Quintus Sertori l’any 72 aC. És en un tram d’aquesta via que passava per Almacelles on es van trobar dos mil·liaris que donaven fe del pas d’aquesta infraestructura per casa nostra. Els mil·liaris eren monòlits de pedra que es col·locaven normalment cada 5.000 passes al voral d’una via romana de certa importància. En ells s’inscrivia el nom del constructor o restaurador de la via, la distància des del lloc d’inici de la via i la distància des d’un punt on es començava a indicar l’altra distància; normalment, un lloc on parar, una població, una colònia o ciutat propera. En el cas que ens ocupa, sabem que aquesta via es va construir cap a l’any 43-44, en temps de l’emperador Claudi. Ens dona, també, les claus per saber la distància entre Tarraco, d’on procedia la via, i la propera mansione o lloc de parada, que era Mendiculeia, un vilatge ja extint proper a la vila lliterana d’Esplús.