Perspectiva a la pagesia per al 2025

Hem superat el gener, amb pluviometria escassa però generosa en fred, més de 10 dies amb temperatures per sota del -5ºC han aturat l’avançament fenològic de més de 20 dies en ametllers i fruits de pinyol i als sembrats han millorat l’arrelament, però s’han estressat els que iniciaven la naixença; probablement les pupes de Ceratitis o la mosca del Mediterrani se’n veuran afectades, un monitoratge podria confirmar-ho.

Entrem al febrer, cal recordar la invasió de fred polar l’any 1956 per la Candelera i Sant Blai que va assolir tota la península, assecant oliveres, garrofers i tots els cítrics. Al febrer les nevades més fortes, com la del 1944 que va deixar tot Lleida paralitzada; per tant històricament pot quedar molt hivern.El que sí que queden són moltes fites i problemes als quals cal que faci front la pagesia: tornar a fer les assegurances de la fruita, els que vàrem patir calamarsada veurem penalitzar la possible producció que cal assegurar aquest any. És incomprensible que es redueixi la producció per assegurar quan sols va afectar la fruita respectant el ramatge, un afegit: és il·lògic no poder assegurar la producció en noves plantacions al segon any, quan és normal que en presseguer i pomera de plançons preformats produeixin de 4 a 5 Tn/Ha. Cal que Agroseguro es posi al dia de l’avançament de la producció en les noves plantacions.El cost d’una plantació i la despesa dels anys de formació superen el valor de la terra. Aquesta tardor-hivern hem vist arrancar i replantar plantacions de 4 i 6 anys d’ametllers improductius i nectarines problemàtiques, per falta de productivitat o perquè no complien amb les expectatives previstes. Qui es fa càrrec o com es compensen aquests equívocs, que afecten de ple el pagès que havia fet confiança als qui van aconsellar-li la implantació de les fracassades varietats?Continuem amb la problemàtica de descontrol cinegètic. Reunions, manifestacions, noves línies de control, tots els anys una de nova, IA per determinar la densitat de la plaga, els indrets dels caus.. El problema és viu, uns mesos de treva de baixada en les poblacions, que aquest gener s’han recuperat i posa en perill arbrats i cereals. Es nega l’eficàcia, el respecte a la fauna predadora i la suposada perillositat d’utilitzar el fosfur d’alumini en espais oberts. Es nega l’autorització quan s’està emprant des de l’any 1972 pel control de Talpa i Arvalis per pagesos afectats, amb la condició de fer un curs de formació en fumigants; a Catalunya més de 400 pagesos poden adquirir aquest producte per utilitzar-lo a les seves finques. Quina diferència hi ha entre controlar Talpa o Arvalis amb Fosfur, que roseguen el coll dels perers, amb els conills que afecten els camps de golf propers que nien a les espones on han fet els seus caus i provoquen l’erosió i roseguen protectors i troncs dels arbres. El producte és el mateix, sols canvia la burocràcia que un té, registre fitosanitari, i l’altre per a conills és biocida autoritzat per àrees tècniques, camps de golf i zones enjardinades. Pura burocràcia, mentre persisteixi el problema, la solució existeix i està perfectament comprovada, cal escoltar i treure’s la bena dels ulls, per autoritzar un complement més eficaç, eficient i de cost assumible, manipulat pels afectats que coneixen bé els caus i l’origen del seu problema sense IA.Tenim per davant onze mesos per corregir, prendre decisions valentes, encertades, per fer una agricultura competitiva i de futur. Problemes i pals a les rodes ens vindran per l’adhesió al tractat de Mercosur, i cal afegir els que posarà el nou ocupa de la Casa Blanca, sense oblidar els que ens fiquen els de casa, persones improductives, demagògiques, populistes de tarannà filocomunista estalinista, pregonant la reducció de la jornada laboral i els augments de salaris per justificar la seva poltrona.